10 de març de 2014

WINSTON CHURCHILL ENTRE LA GRAN GUERRA I LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.



Entre guerres, una preocupació important durant la seva estada a L’OFICINA DE LA GUERRA, va ser, la intervenció aliada a la guerra civil russa.

Churchill, era partidari convençut de la intervenció estrangera, declarant que el Bolxevisme havia de ser eliminat des del seu bressol. En mig d’un ganivet dividit i pobrament organitzat, assegurà la prolongació de la participació britànica al conflicte, davant l’hostilitat cada cop més amarga dels laboristes.

El 1920, quan es va realitzar la retirada dels anglesos de Rússia, el nostre amic va intervenir per tal d’enviar armes al poble polonès quan van envair Ucraïna.

Desprès al cap d’un temps, li van donar la cartera de “secretari d’estat per les colònies” el 1921, en la seva estada al ministeri, va signà el TRACTAT ANGLO - IRLANDÈS en el qual establia l’estat lliure d’Irlanda i el nostre amic va participar en les negociacions del tractat i protegir els interessos dels britànics.

Al 1922, Winston perd en el districte de Dundee dins del partit liberal. Al 1923, perd en un altre districte, el de Leicester. Fins que al 1924 es canvia de jaqueta i es passa al partit conservador, guanyant al districte d’Epping i va poder entrar de diputat al parlament.

En aquest mateix any, el nostre amic va ser nomenat Canceller d’hisenda i va supervisar el retorn del Regne Unit al patró or, que resultà en deflació, atur i una vaga de miners que degenerà en la vaga general de 1926.

Posteriorment, Churchill, considerà que aquest va ser l’error polític més gran de la seva vida.

L’any 1929, el seu nou partit, els conservadors, va perdre les eleccions generals, a més a més, els seus companys el van deixar de banda. En aquells moments, es trobava en el punt més baix de la seva carrera política.

Va aprofitar per concentrar-se a l’escriptura.

Durant la primera meitat dels anys 30,va fer sentir la seva oposició a donar l’estatus d’autonomia a la India.

Va ser un dels fundadors de “La lliga de la defensa de la India”, un grup dedicat al manteniment del poder britànic sobre la India.

Ja des de els anys trenta, Churchill avisà i es va oposar, al rearmament de L’Alemanya Nazi. La gent se’l prenia a broma i no li feia cas (desprès tota aquesta gent es va haver d’empassar totes les seves paraules una a una).

També era un gran anti-comunista i simpatitzava amb el general Franco, ja que lluitava contra el govern republicà espanyol, que el nostre protagonista titllava de força comunista. De totes formes, al 1937, a la cambra dels Comuns afirmà, que si hagués d’escollir entre el comunisme i el nazisme, escolliria el comunisme.

Davant el gran perill nazi i el no rearmament britànic, Winston va fer una dura crítica al govern tot dient: “el govern simplement no pot decidir ni pot fer que el 1º ministre es decideixi. Així que estan en una estranya paradoxa, en que decideixen només per estar indecisos, resolen per ser irresoluts, inexorables davant la deriva, sòlids davant la fluïdesa, i tot poderosos per la impotència. I així, ens hem preparat durant mesos i anys preciosos, si no vitals, per la grandesa de la Gran Bretanya per assumir que es pot perdre tot”.

Mentre Adolf Hitler s’anava rearmant i annexionant territoris per tota Europa, Winston Churchill era un crític ferotge de la política d’apaigament que menava el primer ministre Neville Chamerlain... Fins que l’1 de setembre de 1939, Alemanya entra a Polònia per quedar-s’hi, i Gran Bretanya i França declaren la guerra a Hitler. Així comença la Segona Guerra Mundial.

JORDI RIBAS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada