WOLFANG AMADEUS MOZART

Nació el 27 de enero de 1756 en Salzburgo, hijo de Leopold Mozart y Anna María Pertl.

Su progenitor describió su nacimiento como un milagro de Dios porque parecía demasiado pequeño y débil para sobrevivir. Estudió con su padre, conocido violinista y compositor de la corte de Salzburgo.

Con sólo tres años ya interpretaba piezas en el piano. A los cinco compuso sus primeras obras y hacía gala de improvisación y lectura rápida. En 1762, Leopold llevó a su hijo ante el Emperador en Viena.

El 9 de junio de 1973 iniciaron una gira que duró tres años y medio. Visitaron las Cortes de Múnich y Mannheim (París), y Londres donde conoció a músicos como Johann Christian Bach. Allí se le consideró un genio. Su primera ópera “la Finta Semplice” con sólo doce años. Fue el director de concierto del príncipe de Salzburgo.

Escuchó el “Miserere” de Allegri en la Capilla Sixtina. Ésta obra sólo podía ser ejecutada allí y estaba prohibido copiarla o reproducirla bajo pena de excomunión. Mozart fue capaz de transcribirla de memoria en una sola audición, escribiéndola después al llegar a sus alojamientos.

Se casa con Constanza Weber sin el consentimiento paterno. Tuvieron seis hijos, de los cuales solo dos sobrevivieron. Conoció a Händel y Johan Sebastian Bach. Mozart no soportaba el sonido de la flauta, los conciertos que escribió con ella fueron por encargo. Los sustituyó por el clarinete. Desde entonces se consideró a este instrumento en las orquestas. El 1784 ingresa en la Masonería introducido por Haydn. 

Compuso 46 sinfonías, 20 misas, 18 sonatas para piano, 27 conciertos para piano, 6 para violín, 23 óperas y otras 60 composiciones orquestales. Su obra abarcó todos los géneros musicales en sus más de seiscientas composiciones.

Mozart falleció en Viena el 5 de diciembre de 1791. Sus últimas palabras fueron “El sabor de la muerte en mis labios. Siento algo que no es de este mundo”.

Fue enterrado en la fosa común junto a otros doce cadáveres. Su mujer promovió su legado. Se cree que él murió de triquinosis.

Óscar Cervantes

CENT ANYS D’EN KIRK DOUGLAS

Anomenat popularment Kirk Douglas el seu verdader nom és Issur Danilòvitx Demski. Va néixer l’1 de desembre de 1916, a l’estat de Nova York, fill d’immigrants jueus de Bielorússia. El seu pare, Herschel, va arribar als E.U.A al 1910 i va haver de fer de drapaire perquè els jueus tenien prohibit treballar a les fàbriques. Amb el poc que guanyava, havia de mantenir a en Kirk i sis fills més. Els seus pares, a més a més, de pobres eren analfabets. A la edat de cinc anys, el pare els va abandonar.

Douglas és el que s’anomena un home fet a si mateix, va haver d’escalar des de un entorn molt pobre i depriment. Per ajudar a la família, durant la seva infantesa, repartia diaris pel matí i per la nit. De jove va ser vedell, jardiner, lluitador... 

Va ser una de les seves mestres qui el va animar a introduir-se en el món del teatre. També va destacar en els esports. Més tard es va graduar en Lletres a la Universitat de Saint Lawrence i va aconseguir una beca a la acadèmia americana d’art dramàtic de 1939 a 1941. 

Es va dedicar al teatre i es va canviar de nom de Issur Demski, a tal com el coneixem la majoria de la gent: KIRK DOUGLAS. Al 1942 va ser mobilitzat a la Marina, per lluitar a la 2º Guerra Mundial, on va servir al exèrcit dels E.U.A. com a oficial de comunicacions en la lluita antisubmarina i, més tard, com a oficial d’artilleria. El van llicenciar amb honors.

En retornar del conflicte, i gràcies a l’ajut de una companya d’estudis de la acadèmia dramàtica ja consagrada, Lauren Bacall, es va incorporar al món de Broadway. En els anys quaranta es casa amb l’actriu i model Diana Dill amb qui tindrà dos fills, en Michael i en Joel. El primer actor d’èxit, i el segon productor de cinema. 

La seva carrera cinematogràfica va començar amb trenta anys, encarnant el somni americà, del ghetto jueu a l’estrellat a Hollywood. 

Al fer-se famós al cinema, va crear la seva pròpia productora, “Bryna Productions”, nom escollit en honor a la seva mare.

El 1951 la seva esposa Diana li demana el divorci per culpa de les infidelitats d’en Kirk. No obstant això, van quedar com amics. Al 1954 es casa per segona vegada amb Anne Buydens (la seva actual muller) amb qui tenen dos fills més: Eric i Peter. Ell va dir: “Anne em va donar l’estabilitat en un món de bojos”. 

Va realitzar molts films èpics dels quals destaquen “Espartac” i “Camins de glòria” (pel·lícula antibel·licista que a l’estat espanyol i França va ser censurada durant molts anys).

Douglas es va fer famós pel seu caràcter temperamental i les seves idees de tendències esquerranes, fets que li van crear enemistats.

Kirk va ser descobridor o protector de talents com: Stanley Kubrick, Edward Dymitric (director de cinema de pel·lícules com “El baile de los malditos”, “El árbol de la vida”...) o Dalton Trumbo (guionista d’Espartac).

Va tenir tres nominacions als Oscars per “El ídolo dorado” del 1949, on interpretava a un boxador. La segona nominació va ser per ”Cautivos del mal” del 1952, fent d’implacable productor de cinema. Desprès la tercera va ser per “El loco del pelo rojo” del 1956, on dóna vida a Vincent Van-Gogh. Malauradament en cap de les tres nominacions no va aconseguir estatueta. Va ser premiat amb un Oscar honorífic en el 1996.

Al 1971 Kirk va estar a Catalunya junt amb Yul Brinner, rodant al cap de Creus “El faro del fin del mundo”, inspirada en la novel·la de Jules Verne.

A l‘última pel·lícula on va actuar, “Cosas de familia” del 2003, sortien ell, el Michael Douglas i el Cameron Douglas. Interpretaven papers de paper, fill i nét, igual que a la vida real. 

Va sobreviure l’any 1991 a un accident de helicòpter i al 1994 va patir una trombosis. Però el més greu que li ha passat ha estat la pèrdua d’un fill al 2005 per sobredosis. El fill es deia Eric i era actor i còmic.

Als cent anys continua essent un ferm militant d’esquerres i s’ha mostrat consternat per l’elecció de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.

Amb més de 92 pel·lícules a les seves espatlles, ell no amagat mai els seus orígens i ser fill de jueus l’omple d’orgull. 

JORDI RIBAS