Des de d’abans d’aquesta data els ànims ja estaven escalfats (a sobre de les retallades de la Generalitat, el govern espanyol encara ens clavava més punyals a l’esquena).
Jo una setmana abans, ja em vaig apuntar amb un dels quatre autocars que organitzaven varies entitats d'Alella perquè veia que aquest any podia ser especial.
Ens havíem de trobar tots a les tres de la tarda a Can Lleonard i allà ja es veia ambient d’estelades i càntics (jo portava la samarreta de la selecció nacional catalana de futbol i una estelada lligada al coll).
Per sort al autocar em vaig trobar a un antic amic, en Marcel, la seva germana, les filles de la seva germana i el cunyat d’en Marcel.
Quan vam arribar a Barcelona, per sort, trobarem lloc a la plaça de Tetuan, al sortir varem tastar el que seria aquest event.
Ja es veien moltes estelades, i crits de: IN-INDE-INDEPENDÈNCIA!!!
En un hotel de la Gran Via al balcó un home retirava una bandera espanyola i la gent es va enfervorir més.
Nosaltres estàvem entre Gran Via i Passeig de Gràcia a la vora del cine Comedia, al nostre voltant feien Castells i una batucada. Venien moltes famílies amb nens i nenes de 3, 4, 5 anys… l’ambient era festiu, però no podíem donar ni un pas fins al voltant de dues hores després. També hi havia molta gent gran que estaven molt emocionats pel esdeveniment.
Per últim diré que en tota la manifestació: no es va insultar en cap moment al Rei ni en Rajoy...
La manifestació va ser un èxit ja que es va reunir un milió i mig de persones.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada