SOMNIS PREMONITORIS

Somnis premonitoris a l’avantsala de la glòria,

a l’avantsala de l’horror, de la memòria, del cel,

tot són imatges que es repeteixen, de dia, de nit,

somnis que es fan realitat en un no-res, vestit del revés,

premonitòries instantànies que es transformen de cop,

entrarem al caliu de la transformació i la transmutació

guarint les ferides d’un passat que creiem oblidat

i ara se’ns presenta més a prop del que imaginàvem.

Tornarem a despertar-nos ja nus de tot, de tothom,

despulles que faran festa amb la fermesa del cant.

Somnis premonitoris al tornar a començar, rars,

rars com la nit que convida a despertar-nos

del llarg somni que ens té, enllà de tot.

Com una copa alcem els dies,

i ells ens miren i brindem,

amb la tendresa del gest,

molt més lluny del que pensem.

Copes de lletres com poemes al vent

tot és estrany si ho mirem del revés

o tot pot ser com la ingravidesa del bes,

que s’alça més enllà de llavis o muntanyes

per a esdevenir llarga imatge dins les ales. 

DANIEL FERRER ESTEBAN