14 de març de 2016

EL MÓN DE LES DROGUES


Quan vaig començar acabava la infantesa
començava l’adolescència amb fura i ideals
la droga estava present en cada alè, cada sospir,
vaig caure-hi de quatre potes, de cap, sense pensar,
vaig donar-li tot el cos, el cor, les estones, els moments,
vaig provar de tot i vaig viatjar, mentalment, físicament,
els bolets, la cocaïna, el cristall, les amfetamines, l’alcohol,
la marihuana, tots eren companys estranys del viatge,
estranys perquè mai van ser segurs ni seguretat donaven,
només una nuvolosa dolorosa, a la fi, els efectes, endins,
eren l’avantsala d’una vida complicada pel cervell
que anava patint els efectes d’una joventut trencada,
d’una vida esquinçada, d’un deliri organitzat,
d’un desordre que es feia manifest.

Ara de tant en tant m’acompanya el cànnabis,
la marihuana i l’haixix han fet estralls en mi,
és difícil separar-me’n però ho aconseguiré,
cada cop sóc més a prop i em fa menys mal,
vull tancar l’univers de les drogues per sempre.

He deixat enrere falses senyals i paradisos artificials,
ara només vull calma per a tornar-me a trobar,
les drogues ja no em tempten i millor així,
la vida que vull per mi comença aquí,
ara, només ara, i a cada passa,
ara ja sé que tornaré on era,
on vaig deixar el jove de quinze,
la tendresa dels setze,
el món d’ahir, sense verí. 

DANIEL FERRER ESTEBAN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada