14 de març del 2016

VOLTES PELS POBLES


Voltes pels pobles de la maresma,
les passes mai prou cansades
enlluernen els carrers buits,
després de la tempesta: calma,
la imatge d’un gat emmirallant-se
al final del carrer tort per les branques
dels arbres podats abans l’hivern,
caminem sense saber d’on véns,
sense saber ben bé on anem.
Voltes interminables pels pobles
la realitat és un camí sense marges
on tot hi cap, a la velocitat del vent,
on tot hi té un lloc, abans o després,
el mapa vital és viral i ja res importa,
darrera de cada porta un univers nou,
recula el temps i ho veiem tot, tot.
Voltes pels pobles a deshores,
el matí arriba abans, somnies,
mentre amb l’altre mà et pentines
i les sines juguen amb els cabells,
nues, com el carrer i el gat que mira,
nues com el món i els estels que respires.

Voles pels pobles abans no sigui l’hora de marxar
abans no arribem a veure els astres vius com diamants,
abans no passi el temps, abans no siguem de nou cadells
trobant a cada font l’aliment, abans de tot, després.

DANIEL FERRER ESTEBAN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada