Voltes pels
pobles de la maresma,
les passes mai
prou cansades
enlluernen els
carrers buits,
després de la
tempesta: calma,
la imatge d’un
gat emmirallant-se
al final del
carrer tort per les branques
dels arbres
podats abans l’hivern,
caminem sense
saber d’on véns,
sense saber ben
bé on anem.
Voltes
interminables pels pobles
la realitat és un
camí sense marges
on tot hi cap, a
la velocitat del vent,
on tot hi té un
lloc, abans o després,
el mapa vital és
viral i ja res importa,
darrera de cada
porta un univers nou,
recula el temps i
ho veiem tot, tot.
Voltes pels
pobles a deshores,
el matí arriba
abans, somnies,
mentre amb
l’altre mà et pentines
i les sines
juguen amb els cabells,
nues, com el
carrer i el gat que mira,
nues com el món i
els estels que respires.
Voles pels pobles
abans no sigui l’hora de marxar
abans no arribem
a veure els astres vius com diamants,
abans no passi el
temps, abans no siguem de nou cadells
trobant a cada
font l’aliment, abans de tot, després.
DANIEL FERRER ESTEBAN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada