E.T. EL EXTRATERRESTRE

Nacionalitat: E.U.A.

Any: 1982

Director: Steven Spielberg 

Actors: Henry Thomas, Drew Barrymore, Robert McNaughton, Dee Wallace-Stone, Peter Coyote, K.C.Martel, Sean Frye…

*OSCARS:

- Efectes de so (C.L.Campbell, B.Burt)

- Efectes visuals (Carlo Rambaldi, Dennis Muren, Kenneth Smith)

- Banda Sonora (John Williams)

- So (R.Knudson, R.J.Glass, D.Digirolamo, G.S.Cantamessa)

*E.T no va guanyar els OSCARS a la millor pel·lícula i al millor director a favor de l'avorrida biografia de Gandhi.

Malgrat, ALIEN “El octavo pasajero” de Ridley Scott, ens havia convençut de que els èssers de l’espai exterior no eren de fiar, tres anys desprès Steven Spielberg ens va demostrar que també són tendres i carinyosos.

Es diu que la seva adorable aparença amb els seus grans ulls la van fer sobreposant els ulls d’Einstein, el front de Hemingway i la cara d’un nadó.

Aquesta aventura de ciència ficció per tota la família és un homenatge del director a la infància.

Un noiet solitari, Elliot (Henry Thomas), protegeix l’esser vingut de l’espai exterior al que els seus companys han abandonat al nostre planeta. El nen li ensenya a E.T. els costums de la terra, com per exemple, com comunicar-se en anglès (la versió original de la pel·lícula és en aquest idioma), veure cervesa, menjar caramels, i vestir-se com la seva germaneta Gertie (Drew Barrymore)... Per suposat la seva amistat secreta no pot durar molt temps perquè aviat Elliot i E.T. es veuen amenaçats per homes del govern que volen fer experiments amb el viatger intergalàctic.

E.T. El Extraterrestre és una aventura deliciosa que agrada al nen que tots portem dins, a més a més de proporcionar suficients moments sentimentals perquè el més curtit dels espectadors se li faci un nus a la gola al veure el llargmetratge.

El que no surti molt ensucrada la pel·lícula es deu a, en primer lloc, al ritme que posa el director del film. També a la barreja de humor i tristesa que té el guió de Melissa Mathison. I després a la veu aspre que posen quan parla E.T. i les grans interpretacions d’un repartiment principalment jove.

Henry Thomas en el paper de nen afortunat perquè el seu amic imaginari és real (pràcticament sosté ell la pel·lícula). A la vegada que Robert McNaughton (que fa de Michael el germà gran) i Drew Barrymore de 7 anys d’edat estan molt bé interpretant els germans d’Elliot, que al principi estan insegurs, però que, acaben estimant a E.T.

De divertit company de jocs a Jesucrist ferit de mort, l’analogia religiosa pren carta quan a l’últim minut cridat pels seus amics E.T. ressuscita.

Spielberg no té cap pudor en defensar la fe en la màgia com a mètode de supervivència. Potser és la pel·lícula d’aquest director que ha aconseguit plasmar millor la seva capacitat per tocar la fibra sensible a la gent.

El pressupost de la pel·lícula va ser de 10’5 milions de Dòlars i en va recaptar 360 milions de la època (1982). Va ser el títol més taquiller de la història de cinema fins llavors i va consagrar al director Steven Spielberg com a nou rei Midas de Hollywood.

El dit d’E.T. il·luminat i curatiu, el seu cor encès i la seva cavernosa veu dient “Teléfono, mi casa” va ser inoblidable. Com també la famosa imatge en la que es veu la bici de l’Elliot amb E.T. al cistell de la bici volant passant per davant de la lluna. Tot això es va convertir en una icona de la nostra cultura popular.

També és inoblidable la banda sonora de la pel·lícula que està composada pel gran John Williams (Guerra de les galàxies, Superman, Indiana Jones...). I que ens ajuda a emocionant-se una mica més. 

Vint anys desprès de l’estrena del film, el director va portar als cinemes una edició d’aniversari amb modificacions fetes amb ordinador com per exemple les expressions facials d’E.T. que no es van poder fer al 1982. També es van eliminar les armes que portaven els agents del govern que tenien controls a la carretera. 

En resum, una pel·lícula imprescindible recomanada tant per els nens com per els adults. 

JORDI RIBAS