VOLER ÉS PODER

La cultura ens oculta el que de veritat volem saber.... 

La gent lleva en els seus llavis esperances ocultes 

Que per desconeixença vota habitualment sense causa 

Fe en què i en qui? 

Els vots cauen sorprenentment i pugen tant desmesuradament , 

Que el vertigen en que es quedem ens espanta a les persones 

Del que ens és conscientment oblidat 

El món gira cap a quin lloc... 

Ens empeny cap a quin lloc... 

Som conscients de que algun dia proper, aquesta humanitat desapareixerà? 

Hi som a temps? 

El canvi s’ha de produir aviat perquè tot auguri, ben aviat... 

Què hauria de passar per què això no es produís? 

Què hauria de passar per què això no passi? 

Respostes... 

Existeix una veritat suprema que ens guia? 

Som capaços de mostrar al mon la fe, el rebuig, l’esperança del que volem? 

La por, la fragilitat de l’esser humà ens aboca a aquesta gent... 

Voler és poder. 

La diferència ens fa singulars. 

Escoltar el que el nostre cor ens diu i el que podem expressar en paraules ens fa més a prop del nostre criteri, del nostre sentit comú, de voler. 

Voler, només així trobarem el que volem. Voler què volem i què no. 

Voler ens fa més a prop de nosaltres mateixos. 

VOLER ÉS PODER. 

Poder fer esforços per no caure en la mandra oculta del temps. 

Superar-nos cada dia en aconseguir el que volem, ens farà més conscients de que podem fer-ho. De que no podem oblidar-ho ja que ja ho hem aconseguit. Parar, escoltar i expressar-ho amb la nostre paraula ens fa que tinguem més consciència de nosaltres mateixos. De que en el món polític, al igual que els antics filòsofs, s’han parat a discernir, a pensar en la societat, a deparar en un futur una societat més justa, al no caure en el desig opulent dels qui només la força els ha acompanyat en la negror del seu discurs. 

Sinó que han confós poder amb força. Enlloc de esforçar-se i voler. Voler avançar, en una societat cada vegada més punyet que s’apropa... i en la que podem caure sense sentit, emmirallant-nos en paraules dures i sense esperança. En canvi, plantar cara a aquesta gent podent dir NO ens farà un triomf que ens avançarà cap el èxit de nosaltres mateixos. La negror en la que teníem quan ens feia persones perdudes es transforma en el verd cada vegada més esperançat del que podem ser capaços, en poder fer el que nosaltres mateixos en som capaços. 

Montse Botey