http://la-guerra-civil-espanola.blogspot.com/2010/06/batallas-guerra-civil-espanola-batalla.html
Estabilitzades les zones dels dos bàndols, ençà 18 de juliol de 1936 “Día del alzamiento”, Madrid és la clau. Va començar la batalla a finals d’octubre del 36, la iniciativa va sortir de les tropes feixistes, professionals i amb magrebins (Guàrdia Mora) en les seves files.
Al davant, tenien les desordenades milícies sindicals d’anarquistes i comunistes i els fragments de l’exèrcit popular, fidels al govern.
El desenllaç semblava pròxim, però al nord, a la “Sierra”, aguanten les milícies i el nou cinquè regiment, organitzat pels comunistes. Al sud cauen Alcorcón, Leganés, Getafe... Però la resistència és brutal i les forces voluntàries estrangeres salvaran la capital. El contingent republicà és dirigit pel general Miaja, després de que el govern marxés a València a primers de novembre.
El dia 8 de novembre és l’escollit pels nacionals per fer l’assalt final, però va esser frustrat per l’atzar, doncs els defensors descobreixen per casualitat el pla de l’ofensiva en una butxaca d’un oficial franquista mort el 7 de novembre a la vora de Carabanchel.
La idea era fingir un atac principal contra els ponts que creuen el riu Manzanares en el sud de la ciutat. Però el gruix de les forces avançarien per la Casa de Campo fins a la ciutat universitària. Aquell mateix dia van arribar 1900 combatents de les Brigades Internacionals, que van ser decisius en els combats de primers de desembre a la Casa de Campo i a la ciutat universitària, on van morir 10.000 combatents.
En el cel, els avions nazis i italians s’enfronten als “Polikarpovs 15 soviètics” anomenats “chatos” pels madrilenys pel seu peculiar morro.
Tot es converteix en rutina, cada matinada un avió bombardeja la ciutat. Aviat la gent el va batejar com “el churrero” i els ciutadans corrien a amagar-se al metro o als soterranis.
La situació s’estabilitza i els combatents es prenen un respir. A finals de desembre del 36 i principis del 37 es reinicien els combats. La lluita per la capital s’allunya d’aquesta, perquè les temptatives següents per conquerir-la suposen un fracàs pel bàndol feixista. Franco decideix canviar d’estratègia i afrontar la guerra a Madrid com uns combats de llarga durada.
Jordi Ribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada