Nacionalitat: Britànica
Director: Ridley Scott
Actors: Tom Skerrit, Sigurney Weaver, Veronica Cartwright, Harry Dean Staton, John Hurt,Ian Holm, Yapeth Kotto…
“A l’espai ningú podrà sentir-te cridar”. La frase era un esquer, però en els cinemes on es projectava la pel·lícula se sentien crits constantment.
Ridley Scott va ressuscitar el gènere barat de monstres provinents de l’espai. Va introduir exquisits i costosos efectes visuals i crear un llarg metratge d’horror i ciència ficció fascinant, dirigit a un públic adult.
El guió de O’Bannon li deu molt a una enginyosa i barata filmació dels anys 50 del segle XX anomenada: “THE TERROR FROM BEYOND SPACE”. Segueix la fórmula basada en una misteriosa i apartada casa de camp on van sent assassinats tots els personatges que hi ha a dins. Com a la novel·la d’Agatha Christie “Diez negritos”, amb la diferència que Scott ho situa a bord d’una gegantina nau espaial de transport de mineria i amb un “factor fàstic” molt més alarmant.
La Nostromo és una gegantina nau espaial de transport on hi ha set tripulants (cinc homes i dues dones), sota el comandament del capità Dallas (Tom Skerrit) i la intel·ligent suboficial Ripley (Sigurney Weaver) i una mascota, un gat anomenat Jones.
De cop i volta, responen una senyal de socors d’un àrid planeta on hi descobreixen una nau alienígena abandonada. En ella hi troben uns estranys ous. D’un d’aquests ous surt un paràsit que se li enganxa a la cara d’un dels tripulants.
A dins de la nau el paràsit es mor i quan es recupera aquest tripulant (John Hurt), decideixen anar al menjador a fer un most. Estan convençuts de que ha passat el perill, però, al tripulant accidentat, se li rebenta el pit cap en fora i surt un horrible esser.
Segons diuen, en aquesta escena, als actors no els van informar del que passaria. Per tant la cara d’horror i repulsió, resultaven del tot autèntiques.
Scott va aconseguir que l’espectador s’esglaiés fent servir els passadissos de la nau mentre la tripulació va desapareixent dirigint-se a la gran boca doble de la bestia, que fa elevar l’angoixa a la categoria d’art per mitjans d’efectes especials.
L’esser monstruós fou dissenyat per H.R. Giger, que li dona una bellesa terrible i té una elegància sorprenentment escultural, que li donava vida el ballarí Massai Bolaji Badejo.
Weaver es va convertir en estrella i icona cinematogràfica gràcies a que la valerosa supervivent (Ripley), planta cara a l’alien vestida només amb una samarreta i unes calces.
La pel·lícula va guanyar un oscar pel disseny únic i terrorífic del film.
JORDI RIBAS
M'ha agradat molt aquest article sobre Alien; és molt interessant, divulgatiu i amè; aquest tipus d'articles animen encara més a interessar-se pel setè art; m'ha sorprès el paral.lelisme que en fas amb la novel.la dels Diez Negritos, no hi havia caigut. T'animo a seguir publicant aquests articles. Felicitats Jordi!!
ResponElimina