18 de juliol del 2022

HISTORIAS DE LA PUTA MILI

Extreta: https://www.vozpopuli.com/espana/regreso-mili-espana-servicio-militar_0_1189081286.html

En 1989 recibí una carta del Ayuntamiento donde me sortearon para ingresar en filas. Me gustó que me tocara en Canarias, ya que iba a ser durante un año. A veces se hacía muy larga la espera de obtener “la blanca”, que era la libreta de la licencia conforme habíamos cumplido con el servicio militar. Fuimos de Barcelona a Zaragoza en tren, dormimos en San Gregorio una noche. Al día siguiente, montamos en un avión militar (un Hércules) hasta las Palmas de Gran Canarias. Tan sólo llegar se notaba un clima más cálido pero en el avión hacia mucho ruido y frío, duró unas cinco horas.

Por las mañanas tocaban diana y nos teníamos que vestir rápido, nos hacían desfilar. Al principio nos vacunaron y nos raparon el pelo al cero. Podíamos desayunar, comer y cenar. Para el comedor, a medio día nos daban pan con embutido. Nos dieron dos trajes de faena y uno de bonito, sábanas, botas, zapatos, camisetas, camisas… En los tres primeros meses hacíamos la instrucción y luego jurábamos la bandera de España. Para mí fue importante ese día porque vinieron mis padres a verme. Hicieron comida para todos. Después nos daban un destino. A mí me destinaron a ser el armero de la Compañía. Tenía: 154 cetmes, 86 subfusiles, 35 pistolas, 4 MG, 2 CSR, 2 morteros, 2 antiaéreas y las municiones. Cada militar tenía un arma asignada con un número de serie. Se tenían que hacer cargo de limpiarla.

Las graduaciones eran de abajo al más alto: soldado, soldado de primera, cabo, cabo primero. Después se pasaba a los suboficiales: sargento, sargento primero, brigada y subteniente. Luego los oficiales: alférez, teniente y capitán. De ahí los jefes: comandante, teniente coronel y coronel. Éste último tiene trato de usía o señoría. Luego estaban los generales, las graduaciones más altas: general de brigada, general de división, teniente general y capitán general. Los generales tienen trato de vuecencia o excelencia.

Se tiene que reconocer la graduación. Un sargento son 3 rayas horizontales. Un cabo primero es una raya horizontal. El alférez llevaba una estrella de seis puntas. El teniente tenía dos estrellas de seis puntas. El capitán llevaba tres estrellas de seis puntas. El comandante lleva una estrella de ocho puntas. El teniente coronel lleva dos estrellas de ocho puntas. El coronel llevaba tres estrellas de ocho puntas.

España no tiene mucha tecnología en cuanto al armamento, pero tenemos los mejores recursos en supervivencia. Por ejemplo: pastillas potabilizadoras del agua, latas de conservas… También España no quiere conquistar más territorios, pero no quiere perder los que ya existen y siempre quiere estar en tiempo de paz. Un prófugo en tiempo de paz tiene una condena menor. En tiempo de guerra los castigos son superiores y son más graves, como ir al calabozo o prisión por ser un desertor.

Teníamos que estar 13 días de maniobras en Fuerteventura. Fuimos en un barco militar que se movía mucho y todo el mundo vomitamos de “la borrachera seca”, que llaman los marineros. Montamos unas tiendas de campaña para cada dos personas. Llevábamos tres o cuatro días sin ducharnos y cuando montaron unas duchas, a todos nos sentó de maravilla, había un camión cisterna con agua potable.

Esta experiencia no sé si me sirvió para mucho, pero me gustó conocer: Canarias, los carnavales, Icod de los Vinos, el Drago milenario, las Cañadas del Teide, Maspalomas, la playa del Inglés, la Playa de los Cristianos, playa de las Américas, Puerto de la Cruz y el Lago Martiánez.

Desde la Playa de las Canteras en un día sin nubes se podía ver el Teide que está en otra Isla, Tenerife y dicen que en un día despejado también se puede ver desde el Teide las siete islas, es el punto más alto de toda España.

Total un año que aprendes a ser un subordinado y el respeto por la bandera de España. Fin.

Antonio Murillo Anting

20 de juny del 2022

DESAZÓN

Extreta de: https://funerarialbacete.com/desazon/

Cansada d’escriure aquesta paraula…

Les hores semblen malgastades.
Frustrants.
Res no trobo.
No sóc el que estic
Sinó una còpia inversemblant dels meus records.

Els esforços per escollir endavant
semblen trencats, inútils.
El món que jo mirava
s’ha tornat del revés.

La guerra retomba amb mi
com còpia dels meus errors…
I el que era un futur pròsper
sembla estar del inrevés.

On les crítiques
com ànimes ferotges
de crueltats venjatives,
cerquen com sortir d’aquest cercle on tot mal s’alimenta.

On la vida sembla subjecte a les trampes dels altres.
On, aquest món invers, bolca la seva sàvia a malmetre
per malgastar forces irremeiables.

La lluita en el meu cap escau tortura,
la tristesa de no saber resoldre el passat
ni el futur
nèixen improperis absoluts
amb la prudència de no ser perfecte
conclouen en vides inútils la sortida,

I el seu desenllaç
com improperi de l’absurd
resten elegància
a una pau sense resoldre
al respecte de fronteres
conclouen actes pretensiosos.

Vers inversemblant lluita
de venjança i
el mot escau verb
en aquest diàleg d’absurds
on la pau sembla complir
la sortida per un atur

A un respir de bogeria.
A un control en llàgrimes.
Índex de tediosos passos.

On l’acord efímer
sembla apaivagar
aquesta enyorança
de ser el primer en el mandat
de governar el món
amb la imprudència.

De teories falses i errònies
on el respecte
no rep significat
en aquesta ànima cega
i l’acord sembla sublimar les seves expectatives
i declinar en l’orgull

La flexible pau.
La raó del significat. 
L’entenedoria del raciocini,
que doni peu a l’enteniment
de saber que ja té el que volia
a no plorar més en el seu desenllaç.

Vides malmeses i corroïdes. 
Destrucció una rere l’altra.
Plors indefensos
que se oculten en la seva ment
i traslladen en la seva fredor
la crueltat de que tot és tangible.

Com restar pau en aquest indret?
Com sublevar en el seu raciocini?
La raó de la seva prioritat
com fer entendre en aquesta ment
freda i sense paraula.
 
Que la pau existeix.
Que la pau plora en desesperança...

MONTSE BOTEY

30 de maig del 2022

UN VOLT PER... ELS SINGLES DEL BERTI


Aquest cop farem una circular amb sortida i arribada a El Figaró. Per arribar-hi agafarem la R3 de Rodalies amb direcció La Tour de Querol i baixarem a l’estació del mateix El Figaró.

Es tracte d’una sortida de dificultat mitjana i aproximadament uns 17 Km, que jo us proposo de fer en tot el dia, i que recomano anar amb aigua suficient per la manca de fonts.

La ruta és poc perdedora, però la quantitat de desviaments i la nul·la senyalització a les bifurcacions fa imprescindible  portar les indicacions molt ben apuntades, i disposar d’un planell o el track del GPS.

Sortint de l’estació, anirem a través del torrent negre fins a la vauma del Sot d’en Bac. Vauma que rep el nom d’una Vall estreta i feréstega envoltada de petites agulles on des dels anys 40 fins els 70 i degut a la facilitat d’accés, s’obriren diverses vies d’escalada i, fins i tot, es crea una Escola.

Tot seguit pujarem cap a la trona, pel grau que en pren el nom, una prominent penya de 12 m. situada a la part nord dels singles i dins del terme de St. Martí de Centelles.

Després de fer un petit tomb per la trona, retornarem al grau i  reiniciarem la pujada fins a la zona alta de la cinglera. Tot vorejant el single i gaudint d’unes meravelloses vistes, arribarem fins a la tauleta de pedra, on aprofitarem per fer un mos i descansar un pèl.

Un cop recuperats i amb l’estomac més content, ens dirigirem cap el Puigraciós, pel Collet d’en Tripeta. El Puigraciós és  un cim de 804 m., entra dins dels 100 imprescindibles de la Federació. Un cop allà i desprès de les fotos de rigor de la torre de vigilància, donarem un cop d’ull al mur del Poblat Ibèric. Poblat que va ser descobert per Salvador Llobet cap el 1940, i s’emmarcava entre el segle I i III Abans de Crist. Enguany,des de setembre, i sota la supervisió del Museu de Granollers i dirigit per l’arqueòleg Marc Guàrdia, ha començat la tercera campanya  d’Excavacions.                                                              

Iniciarem el desens pel Grau de Montmany fins el santuari del Puigraciós: un conjunt arquitectònic que s’alça en un contrafort de casi 700 m. Amb unes vistes privilegiades al Matagalls.

L’ermita va ser construïda a principis del segle XVIII, en motiu del descobriment d’una imatge de la Verge Maria, i que alguns recordaran el seu entorn feréstec per la novel·la modernista de Raimon Caselles. Durant la Guerra Civil va ser cremada i el seu retaule barroc destruït, però gràcies al coratge dels veïns, la imatge es va salvar. A partir dels anys cinquanta es va reconstruir i, avui en dia, el conjunt arquitectònic també el comparteixen un Convent de la Comunitat de les Monges Benedictines, una antiga torre del telègraf òptic i una font on aprofitarem per dinar i fer la segona aturada del dia.

Prenem ara un corriol desapercebut, una baixada pedregosa plena d’argelaga, esparregueres i romaní, amb direcció la Masia de Can Miquel. Trobarem una mina d’aigua i l’antiga Font de Can Oliveres, amb cúpula d’obra i bancs per seure en altres temps.

Continuem descendint, ara per la zona anomenada “Els sots ferestes” i ens dirigim cap el Grau de Montmany, peró ens desviarem abans pel Torrent de Maries, en direcció la gran Masia de Ca n’Oliveres, d’estil noucentista i modernista. Un cop passada la masia, continuem pel Torrent de Ca n’Oliveres, fins a trobar la Font del Enamorats i la Font del Pontet. Seguidament un lledoner monumental, amb la volta de canó més gran del municipi d’El Figaró.

I sense adonar-nos arriben al camí fluvial del congost, pel sender tremolencs, on trobem la Font dels Gitanos. Un parell de preses fins a passar, per sota de la via del tren, i ja trobem El Gallicant, un petit barri al sud del municipi. D’allà fins l’estació, a sota de la qual hi trobem un petit parc infantil on podem rentar-nos, refer la set per retornar cap a casa amb el primer tren que trobem. I fins la propera.

JAUME CUNI.

25 d’abril del 2022

NAVEGAR EN EL CORAZÓN

 

Extreta de: https://www.flaticon.es/icono-gratis/corazon_3884935

Vamos a emprender uno de los viajes más apasionantes
que se pueden realizar,
que es en el corazón de las personas,
suponiendo que, dentro de él,
hay un mar, un sol, viento, nubes y lluvia.

Vamos a navegar con un barco por estos corazones,
En el primero navegamos por un mar llano, sin viento ni nubes,
y con un Sol que cae de pleno.
Esta persona se encuentra en un estado de paz y tranquilidad,
Propio de una buena persona,
Que está en paz y con los demás.

En otros corazones navegamos por un mar rizado,
Con un ligero viento, sin nubes y el Sol también cae de pleno.
Esta persona tiene un estado de ánimo de alegría,
Propio de una persona optimista y con muchas amistades.

En otro corazón navegamos por un mar en calma sin viento
pero las nubes tapan el Sol y cae lluvia fina.
Esta persona ha perdido a personas queridas cercanas y a amigos
Y es una persona muy triste que no tiene ninguna alegría.

En otro corazón navegamos por un mar en calma,
Pero se levanta viento y el Sol está tapado por las nubes,
Y llueve de manera muy fuerte.
Esta persona está preocupada por diversos motivos,
Sufre una gran angustia.

En otro mar navegamos por un mar en medio de un huracán,
Con un fuerte viento,
Con unas nubes de las que junto a ellas,
Se ven unos rayos que iluminan el cielo.
A esta persona le han sucedido diversos motivos en la vida,
Muy duros y está llena de dolor.

En otro corazón navegamos por un mar con oleaje,
Pero en el cual se refleja el color anaranjado del amanecer,
Y esta persona vive de forma larga llena de esperanza y de alegría.
En este viaje por los corazones de diversas personas,
Se puede ver la diferencia de estados de ánimo que pueden tener
Según la situación que vivan.

FERNANDO JUNQUERA

FELICITAT

https://www.gaceta.unam.mx/la-felicidad-satisfactor-que-depende-de-cada-quien/

La Llibertat és terapèutica
diu un quadre del CSMA.
Sempre he volgut saber què em volia dir?
I quan el mirava, m’ho preguntava.
Llibertat... i recordava una pel·lícula del Fellini
on el final era totalment negatiu a lo que jo, feliçment,
volia creure.
És llibertat el que jo sentia?
És felicitat el que dins meu gaudia
al meu interior?
Despertar, en un dia plujós…
Reconstruir, en un dia ennuvolat.
Il·lusionar.
Convertir en somriure l’avui.
En sublim un dia normal.
En feliç qualsevol acte quotidià.
Donar importància allò que gaudim.
Superar el que volem dir.
Restablir el que hem fet
renéixer fins sortir alliberat.
I respondre en allò que volem dir
a la societat.
L’educació centra l’estada al CD-SRC
de nosaltres. On el important és la persona.
I restablim la confiança en nosaltres mateixos.
Espai per a nosaltres,
de retorn a la confiança en la vida,
en les relacions,
en nosaltres mateixos.

MONTSE BOTEY

4 d’abril del 2022

LA UNIÓ

Extreta de: http://imagenes.4ever.eu/amor/corazones/dos-corazones-169679

LA Unió
Records,
que se sospesen en paraules
i s’obliden en els fets.
De retrobar
en l’altre.
De respondre en un mateix
allò que un dia no va ocórrer.
Unions en llaços.
Unions a l’atzar.
Unions que apareixen i després se´n van.
Països ,pobles en comú
fent front a l’imposible
capgirant el destí
com una parella que no es busca.
Plenes d’errors en els seus braços.
Malaltia veloç que sorgeix
com intrusos en l’aire
provocant un desenllaç implorable
des dels ulls de dos amants.
Trencant cruelment la vergonya
de no saber què ha passat
de semblar el més inútil dels seus pasos.
Errors que es repeteixen
dia a dia , mes a mes.
Com,
la virtud s’adreça en els llavis
que ara són un de sol.
Saber que s’acompanya.
Que ja no se sent incòmode.
Unió.
En Un sol cos,
un sols llavis.
Una sola paraula
en aquest diàleg de persones
a distància.
Com, més segurs se senten
els amants.
Després de l’últim record.
Com apropar la unió en pasos.
La unió de dos éssers.
La parella que es vol escaure factible, real
possible
gens imaginària
gens inventada.
Cossos reals que s’apropen,
s’aproximen
al perquè un dia
van trencat els seu llaç
cruelment inacceptable.
Esquizofrènia en un brot
que encomana.
Temptatives de sort que gaudeixen
en resoldre l’infortuni
de ser un en l’altre.
Ara junts.
Ara prop.
Ara un de sol inseparable.
Com persones que es volen conèixer.
Abans perdudes.
Ara trobades.
Com fins ara.
Com fins sempre.

MONTSE BOTEY

EL MÓN DE L’EPILÈPSIA

Extreta de: https://www.eldiario.es/consumoclaro/cuidarse/epilepsia-prevenir_1_8791631.html

US EXPLICARÉ COM ES L´EPILÈPSIA I COM LA SENTO JO.

L ‘EPILÈPSIA ÉS UNA MALALTIA DEL SISTEMA NERVIÒS QUE COMENÇA AL CERVELL. LA POTS TENIR QUAN NEIXES A L’ESCORÇA CEREBRAL O PER TENIR VESSAMENTS O TUMORS. ENTRE NEURONA I NEURONA ES FORMA ELECTRICITAT O NO TENEN UNA CONEXIÓ.

I QUAN LES NEURONES ES MOREN NO ES REPRODUEIXEN MÉS.

AMB L’ELECTRICITAT MOU EL COS INVOLUNTÀRIAMENT I TENS PÉRDUA DE CONEIXAMENT. TAMBÉ N’HI HAN MOLTS TIPUS DIFERENTS. CADA UNA MOU DIFERENTS EXTREMITATS DEL COS. TENEN DIFERENTS NOMS. JO TINC LA PITXOR QUE ÉS LA QUE ET DESMAIES. SÉ LA QUE TINC PERQUE EM CONEC LA MEVA AURA.

L´AURA SÓN SENSACIONS QUE TENS ABANS DE QUE ET VINGUI L’ATAC. COM:

-OLORS

-SENSASIONS DE TICS

-TAMBÉ VÓMITS

-DESMAIS

LA MEDICACIÓ TENS QUE PRENDRE-LA SEMPRE A LA MATEIXA HORA RIGUROSAMENT. LES PASTILLES EL QUE FAN ÉS QUE TINGUIS LA VIDA AMB MENYS CRISIS PERÒ NO ET QUEDES SENSE CRISIS.

TAMPOC HAS DE PRENDRE RES DE ALCOHOL.

COM EXPLICARÉ, LA MEVA AURA SÓN TICS I DESMAIS.

US EXPLICARE EL QUE PER MI ÉS L’EPILÉSIA. AIXÍ HO SENTO JO. TU FAS LA TEVA VIDA QUOTIDIANA, PERÒ PENSES EN TOT MOMENT QUE ET PASSARÀ I ESTÀS PREPARADA. ÉS COM SI QUAN NOTES L’AURA TENS QUE ESTIRAR-TE PER NO FER-TE MAL. ¿COM PODRIA DIR-VOS I EXPLICAR-VOS MILLOR? IMAGINEU QUE TENIU EL DE LA GUADANYA A SOBRE. ENCARA QUE ET PREPARIS DÓNA IGUAL. ELL SEMPRE GUANYA.

ET DESTROSA MENTALMENT I MUSCULARMENT. DESPRÉS EL QUE PASSA ES QUE COM MUSCULARMENT TOT S’ENGARROTA, DESPRES ES RELAXA I LA VERGONYA ÉS QUE ET FAS PIPI I AIXÒ ÉS MORTAL PER MI.

LA MEVA VIDA ERA PLENA. TENIA FEINA PRÒPIA, COTXE, MOTO I LA MEMÒRIA LA TENIA MILLOR.

ARA ESTIC VIGILADA EN TOTS MOMENTS. NO TINC FEINA, NO PUC PORTAR COTXE, ETC...

EM MIRO AL MIRALL I SÓC UNA ALTRA AMB TICS, MOLTS MÉS KILOS I SOBRETOT NO RECORDO MOLTES COSES.

BUENO, ARA AIXÍ SÓC JO, JÚLIA

GRÀCIES PER LLEGIR-ME.