AMOR ALS ANIMALS I SUPERVIVÈNCIA

Extreta: https://sercorriente.blogspot.com/2018/02/los-animales-y-los-hombres.html

Què fàcil és comprar un pollastre envasat, què fàcil ens resulta consumir carn quan abans algú ha hagut de matar per obtenir-la. Des de bén petit m’entristia veure morir un animal encara que fós per menjar. Avui dia reconeixo que seria incapaç d’assassinar un ésser viu i no sentir rés. També incapaç de fer-li mal i veure com pateix o com se li apaguen els llums. Suposo que la necessitat ho justificaria, però em provocaria una profunda tristesa. No crec que m’hi acostumés mai. L’ideal seria sacrificar l’animal provocant-li el mínim dolor o patiment possible i que durant la seva vida hagi estat bén cuidat i bén alimentat.

En la societat actual el consum de carn hauria de ser ocasional, en poca quantitat i de la millor qualitat possible. Desgraciadament és molt més car i l’economia general no acompanya fent que la majoria compri menjar envasat al supermercat a preus més baixos.

Sóc el primer que em menjaria un entrecot de bou madurat de 60 dies amb salsa de roquefort i patates fregides, però hem de pensar que no ho podem fer cada dia. M’agrada molt la carn i per això haig d’homenatjar els animals assegurant-me que han estat bén tractats i degudament sacrificats.

La vida i la mort, com a cicle perenne és implacable. Atorga i treu a tots els éssers vius la sort d’existir. Un cicle etern que implica una lluita constant per sobreviure. És salvatge sí, matem o ens maten. Ja sigui per menjar, per protegir el territori i/o per superar les inclemències del temps, a vegades despiadades. Així és la naturalesa cruel, sanguinària i inclement però amb l’oportunitat de trascendir i convertirse en alguna cosa més que pols universal.

Penseu en això cada cop que us plantegeu menjar carn. Salut.

Simó Gracia     

JUEGOS FÁCILES PARA JUGAR CON PERROS EN CASA

Jugar al escondite con comida

El juego consiste en enseñarle chucherías al perro y después encerrarlo en una habitación para que no vea donde vas a esconder las chucherías por toda la casa. Cuando le abras la puerta usará su olfato para ir por todas partes y encontrar las ansiadas chucherías. 

Atrapa el juguete

Para jugar ataremos un juguete que le guste a nuestro perro a una cuerda. Entonces nos escondemos detrás de una columna o pared y dejaremos caer el juguete a la vista del perro moviéndolo un poco. Cuando él vaya corriendo a buscarlo, tiraremos de la cuerda para que el perro al intentar cogerlo no pueda y lo persiga por donde nosotros queramos. 

Tira y agarra

Este juego consiste en intentar quitar el juguete con el que el perro esté jugando. Normalmente no te dejará que se lo quites y aquí empieza el tira y agarra con el perro, simulando una lucha divertida. 

Tú la llevas

Este juego es parecido al de los niños. Debes perseguir a tu perro incitándolo a correr y cuando lo tocas, te giras y corres para que él te persiga a ti. 

El puntero láser 

Si no te apetece cansarte, puedes sentarte plácidamente en el sofá y con un puntero láser llamar la atención del perro, lo vas moviendo y el perro irá persiguiendo el puntero. 

Traer la pelota

Este es el juego más típico y también se puede hacer dentro de casa. Aunque es muy común, es también muy efectivo ya que algunos perros nunca se cansan de jugar con la pelota. 

Enseñar trucos

Enseñarle trucos a tu perro puede ser muy divertido y satisfactorio para los dos. Puedes empezar con los más fáciles como que te dé la patita, que se siente, que se estire, que salte… y cada vez que lo hace bien, le felicitas y le das un premio. 

Eulàlia Torné

LA SORPRENENT INTEL·LIGÈNCIA DELS GOSSOS

https://mutuaspalabras.blogspot.com/2007/02/quid-pro-quo.html

Multitud d’estudis i experiments recolzen el que ja sospitaven els seus amos: A vegades, els gossos només els hi falta enraonar. La seva memòria, empatia i capacitat per comunicar-se està molt per sobre de la mitja del regne animal. S’ha pogut comprovar en diferents investigacions que les seves capacitats cognitives s’assemblen a les d’un nen amb memòria i aprenentatge. 

Els gossos han estat presents en les grans gestes humanes: Hi havia gossos a les caravel·les del descobriment d’Amèrica, a la conquesta del Pol Sud, al primer viatge a l’espai de la gosseta Laika, fins i tot, en l’operació de captura d’en Bin Laden hi van intervenir gossos. 

També són especials els cans que ajuden als cecs en el seu dia a dia, els que detecten droga i els que desprès d’un terratrèmol es dediquen a trobar víctimes atrapades a les runes, etc. 

A primer cop d’ull podem dir que la memòria canina és més semblant a la nostra del que ens pensàvem. 

Les cordes vocals d’aquest animal els hi permeten emetre sons amb els quals es poden comunicar entre ells mateixos i amb els humans. Segons el bordar, amb més o menys durada, ens adverteixen de perill, alegria, pena, atac... 

També els hi queden instints dels seus avantpassats llops, amb el seu desenvolupat olfacte oloren i marquen amb la seva pròpia orina el territori. 

Els éssers humans tenim la capacitat de posar-nos a la pell de l’altre, també els cans són excel·lents per tenir empatia entre els de la seva espècie i l’home. 

També saben interpretar les senyals que els hi enviem amb el to de la veu, amb les mirades o assenyalant amb la mà o amb el dit. 

Lo de que hi ha races més intel·ligents d’unes altres és un mite perquè s’han fet multitud d’experiments sobre això arreu del món, amb tota mena d’espècimens canins i han arribat a la conclusió que no hi ha gaires diferencies entre ells. 

Per acabar, un gos no és una joguina que te la regalen i al cap de tres mesos l’abandones al bosc,. Els hem de passejar com a mínim una vegada al dia i, si t’estimes el gos, ell et correspondrà amb tendresa i fidelitat. 

JORDI RIBAS