Extreta de: https://www.losmundosdeceli.com/ruta-circular-monserrat-sant-jeroni/
Cerca la voluntat,
El camí com trobar-nos.On desfer les nostres pròpies conjectures.
On restablir un llaç en la mà,
Un vers en la nostra ànima.
Serena trobada d'un mateix
en l'altre.
Vol ser exacta, perfecta.
Que no perdi l'equilibri
de la raó
o de la paraula.
Fora temença en els seus ulls
Un esborrany de trobar l'últim record efímer
de la vegada passada.
En la força dels ocells.
Lliures.
Sense secrets,
Sense dubtes.
Amb la veritat als nostres cors,
Absoluta dels nostres sentiments.
De la nostra ment.
Nivells d'equilibri entesos
com veu l'altre.
Amor en peu de pàgina.
Impuls en la nostra mirada.
Cerca el pas de la seguretat
d'ésser nosaltres dos.
Convençuts que coneixem l'altre.
Com parlar de nosaltres.
Ara dos, ara un en braços de l'altre.
Sense la buidor que ocasiona
estar separats.
Deixant en el temps
una resposta enyorada,
aplaçada,
reflexionada,
en veritat acceptada.
Cerco el camí,
Per no girar-me.
Per gaudir l'un de l'altre,
Sense dubtes,
Per ésser bona companya.
Deixant camins erronis,
Camins de baixa semblança.
Com prudent inacceptables.
Camins nets i afables,
de sender més amigable,
que no ofenguin
en la nostre ciutat cremada.
Que no obliguin el mal
a la nostre mirada.
Camins segurs, camí
de retorn i de parada.
Un camí just en la paraula.
Un camí on cercar la nostra mirada.
Que res no torni a malveure en els seus ulls.
En els meus, l'enyorança de torna'ls a veure.
Allò que sincerament vol l'un de l'altre.
Saber que un dia tornaré a veure’t
m'omple d'esperança...
Mentrestant, jo aprenc a cuidar-te.
Com versar, com aprendre a estimar-te.
Cuidem les nostres llagues,
que en un mal dia
ens castigaren els altres.
En un dia incorrecte, en un dia posat
sense ser l'un en l'altre.
En l'error del temps, en un cap d’any
que no ens feia sentir.
Les festes transcorren
i no deixen pas a un camí més
saludable.
Sense vicis ni pecats.
Sense alcohol ni pregàries.
Un camí a la persona.
Un camí de veritat.
Sense culpa en les mentides.
Sense desfer passos.
Sense errors,
Sense mentides.
Com estar lliures
volant,
sense ofendre l'un a l'altre
un camí ferm, estable
que sapiguem entendre.
Un camí segur cap a la pau.
Un camí net que aprofundeixi en la nostra ànima
i que sigui clar en la sensibilitat.
Fort i suau a la vegada. Un camí que sigui dels dos
Obert, segur.
Per construir.
Per ser espontani
Que doni pas a sortir
llum a la nostra mirada.
Estimar és la paraula...
El gest, és el verb...
Que ens apropa
en l'altre.
Vol ser exacta, perfecta.
Que no perdi l'equilibri
de la raó
o de la paraula.
Fora temença en els seus ulls
Un esborrany de trobar l'últim record efímer
de la vegada passada.
En la força dels ocells.
Lliures.
Sense secrets,
Sense dubtes.
Amb la veritat als nostres cors,
Absoluta dels nostres sentiments.
De la nostra ment.
Nivells d'equilibri entesos
com veu l'altre.
Amor en peu de pàgina.
Impuls en la nostra mirada.
Cerca el pas de la seguretat
d'ésser nosaltres dos.
Convençuts que coneixem l'altre.
Com parlar de nosaltres.
Ara dos, ara un en braços de l'altre.
Sense la buidor que ocasiona
estar separats.
Deixant en el temps
una resposta enyorada,
aplaçada,
reflexionada,
en veritat acceptada.
Cerco el camí,
Per no girar-me.
Per gaudir l'un de l'altre,
Sense dubtes,
Per ésser bona companya.
Deixant camins erronis,
Camins de baixa semblança.
Com prudent inacceptables.
Camins nets i afables,
de sender més amigable,
que no ofenguin
en la nostre ciutat cremada.
Que no obliguin el mal
a la nostre mirada.
Camins segurs, camí
de retorn i de parada.
Un camí just en la paraula.
Un camí on cercar la nostra mirada.
Que res no torni a malveure en els seus ulls.
En els meus, l'enyorança de torna'ls a veure.
Allò que sincerament vol l'un de l'altre.
Saber que un dia tornaré a veure’t
m'omple d'esperança...
Mentrestant, jo aprenc a cuidar-te.
Com versar, com aprendre a estimar-te.
Cuidem les nostres llagues,
que en un mal dia
ens castigaren els altres.
En un dia incorrecte, en un dia posat
sense ser l'un en l'altre.
En l'error del temps, en un cap d’any
que no ens feia sentir.
Les festes transcorren
i no deixen pas a un camí més
saludable.
Sense vicis ni pecats.
Sense alcohol ni pregàries.
Un camí a la persona.
Un camí de veritat.
Sense culpa en les mentides.
Sense desfer passos.
Sense errors,
Sense mentides.
Com estar lliures
volant,
sense ofendre l'un a l'altre
un camí ferm, estable
que sapiguem entendre.
Un camí segur cap a la pau.
Un camí net que aprofundeixi en la nostra ànima
i que sigui clar en la sensibilitat.
Fort i suau a la vegada. Un camí que sigui dels dos
Obert, segur.
Per construir.
Per ser espontani
Que doni pas a sortir
llum a la nostra mirada.
Estimar és la paraula...
El gest, és el verb...
Que ens apropa
l'un a l'altre.
Montse Botey Sebastià
Montse Botey Sebastià
