4 d’agost de 2022
ECONOMÍA COTIDIANA
1 d’agost de 2022
EL ARTE Y LA CURA EMOCIONAL
Empezaremos recordando a continuación la definición de arte que por supuesto no se refiere a morirse de frío y que nos ayudará a entender su significado. Diremos que es la actividad en la que el ser humano recrea, con una finalidad estética, un aspecto de la realidad o un sentimiento en formas bellas valiéndose de la materia, la imagen o el sonido.
18 de juliol de 2022
HISTORIAS DE LA PUTA MILI
20 de juny de 2022
DESAZÓN
Les hores semblen malgastades.
Frustrants.
Res no trobo.
No sóc el que estic
Sinó una còpia inversemblant dels meus records.
Els esforços per escollir endavant
semblen trencats, inútils.
El món que jo mirava
s’ha tornat del revés.
La guerra retomba amb mi
com còpia dels meus errors…
I el que era un futur pròsper
sembla estar del inrevés.
On les crítiques
com ànimes ferotges
de crueltats venjatives,
cerquen com sortir d’aquest cercle on tot mal s’alimenta.
On la vida sembla subjecte a les trampes dels altres.
On, aquest món invers, bolca la seva sàvia a malmetre
per malgastar forces irremeiables.
La lluita en el meu cap escau tortura,
la tristesa de no saber resoldre el passat
ni el futur
nèixen improperis absoluts
amb la prudència de no ser perfecte
conclouen en vides inútils la sortida,
I el seu desenllaç
com improperi de l’absurd
resten elegància
a una pau sense resoldre
al respecte de fronteres
conclouen actes pretensiosos.
Vers inversemblant lluita
de venjança i
el mot escau verb
en aquest diàleg d’absurds
on la pau sembla complir
la sortida per un atur
A un respir de bogeria.
A un control en llàgrimes.
Índex de tediosos passos.
On l’acord efímer
sembla apaivagar
aquesta enyorança
de ser el primer en el mandat
de governar el món
amb la imprudència.
De teories falses i errònies
on el respecte
no rep significat
en aquesta ànima cega
i l’acord sembla sublimar les seves expectatives
i declinar en l’orgull
La flexible pau.
La raó del significat.
L’entenedoria del raciocini,
que doni peu a l’enteniment
de saber que ja té el que volia
a no plorar més en el seu desenllaç.
Vides malmeses i corroïdes.
Destrucció una rere l’altra.
Plors indefensos
que se oculten en la seva ment
i traslladen en la seva fredor
la crueltat de que tot és tangible.
Com sublevar en el seu raciocini?
La raó de la seva prioritat
com fer entendre en aquesta ment
freda i sense paraula.
Que la pau existeix.
Que la pau plora en desesperança...
30 de maig de 2022
UN VOLT PER... ELS SINGLES DEL BERTI
Es tracte d’una sortida
de dificultat mitjana i aproximadament uns 17 Km, que jo us proposo de fer en
tot el dia, i que recomano anar amb aigua suficient per la manca de fonts.
La ruta és poc
perdedora, però la quantitat de desviaments i la nul·la senyalització a les bifurcacions
fa imprescindible portar les indicacions
molt ben apuntades, i disposar d’un planell o el track del GPS.
Sortint de l’estació,
anirem a través del torrent negre fins a la vauma del Sot d’en Bac. Vauma que
rep el nom d’una Vall estreta i feréstega envoltada de petites agulles on des dels
anys 40 fins els 70 i degut a la facilitat d’accés, s’obriren diverses vies d’escalada
i, fins i tot, es crea una Escola.
Tot seguit pujarem
cap a la trona, pel grau que en pren el nom, una prominent penya de 12 m.
situada a la part nord dels singles i dins del terme de St. Martí de Centelles.
Després de fer un
petit tomb per la trona, retornarem al grau i reiniciarem la pujada fins a la zona alta de
la cinglera. Tot vorejant el single i gaudint d’unes meravelloses vistes,
arribarem fins a la tauleta de pedra, on aprofitarem per fer un mos i descansar
un pèl.
Un cop recuperats i amb l’estomac més content, ens dirigirem cap el Puigraciós, pel Collet d’en Tripeta. El Puigraciós és un cim de 804 m., entra dins dels 100 imprescindibles de la Federació. Un cop allà i desprès de les fotos de rigor de la torre de vigilància, donarem un cop d’ull al mur del Poblat Ibèric. Poblat que va ser descobert per Salvador Llobet cap el 1940, i s’emmarcava entre el segle I i III Abans de Crist. Enguany,des de setembre, i sota la supervisió del Museu de Granollers i dirigit per l’arqueòleg Marc Guàrdia, ha començat la tercera campanya d’Excavacions.
Iniciarem el desens
pel Grau de Montmany fins el santuari del Puigraciós: un conjunt arquitectònic
que s’alça en un contrafort de casi 700 m. Amb unes vistes privilegiades al
Matagalls.
L’ermita va ser
construïda a principis del segle XVIII, en motiu del descobriment d’una imatge
de la Verge Maria, i que alguns recordaran el seu entorn feréstec per la
novel·la modernista de Raimon Caselles. Durant la Guerra Civil va ser cremada i
el seu retaule barroc destruït, però gràcies al coratge dels veïns, la imatge es
va salvar. A partir dels anys cinquanta es va reconstruir i, avui en dia, el
conjunt arquitectònic també el comparteixen un Convent de la Comunitat de les Monges
Benedictines, una antiga torre del telègraf òptic i una font on aprofitarem per
dinar i fer la segona aturada del dia.
Prenem ara un corriol
desapercebut, una baixada pedregosa plena d’argelaga, esparregueres i romaní, amb
direcció la Masia de Can Miquel. Trobarem una mina d’aigua i l’antiga Font de Can
Oliveres, amb cúpula d’obra i bancs per seure en altres temps.
Continuem descendint,
ara per la zona anomenada “Els sots ferestes” i ens dirigim cap el Grau de Montmany,
peró ens desviarem abans pel Torrent de Maries, en direcció la gran Masia de Ca
n’Oliveres, d’estil noucentista i modernista. Un cop passada la masia,
continuem pel Torrent de Ca n’Oliveres, fins a trobar la Font del Enamorats i
la Font del Pontet. Seguidament un lledoner monumental, amb la volta de canó més
gran del municipi d’El Figaró.
I sense adonar-nos
arriben al camí fluvial del congost, pel sender tremolencs, on trobem la Font
dels Gitanos. Un parell de preses fins a passar, per sota de la via del tren, i
ja trobem El Gallicant, un petit barri al sud del municipi. D’allà fins
l’estació, a sota de la qual hi trobem un petit parc infantil on podem
rentar-nos, refer la set per retornar cap a casa amb el primer tren que trobem.
I fins la propera.
25 d’abril de 2022
NAVEGAR EN EL CORAZÓN
Vamos a emprender uno de los viajes más apasionantes
que se pueden realizar,
que es en el corazón de las personas,
suponiendo que, dentro de él,
hay un mar, un sol, viento, nubes y lluvia.
Vamos a navegar con un barco por estos corazones,
En el primero navegamos por un mar llano, sin viento ni nubes,
y con un Sol que cae de pleno.
Esta persona se encuentra en un estado de paz y tranquilidad,
Propio de una buena persona,
Que está en paz y con los demás.
En otros corazones navegamos por un mar rizado,
Con un ligero viento, sin nubes y el Sol también cae de pleno.
Esta persona tiene un estado de ánimo de alegría,
Propio de una persona optimista y con muchas amistades.
En otro corazón navegamos por un mar en calma sin viento
pero las nubes tapan el Sol y cae lluvia fina.
Esta persona ha perdido a personas queridas cercanas y a amigos
Y es una persona muy triste que no tiene ninguna alegría.
En otro corazón navegamos por un mar en calma,
Pero se levanta viento y el Sol está tapado por las nubes,
Y llueve de manera muy fuerte.
Esta persona está preocupada por diversos motivos,
Sufre una gran angustia.
En otro mar navegamos por un mar en medio de un huracán,
Con un fuerte viento,
Con unas nubes de las que junto a ellas,
Se ven unos rayos que iluminan el cielo.
A esta persona le han sucedido diversos motivos en la vida,
Muy duros y está llena de dolor.
En otro corazón navegamos por un mar con oleaje,
Pero en el cual se refleja el color anaranjado del amanecer,
Y esta persona vive de forma larga llena de esperanza y de alegría.
En este viaje por los corazones de diversas personas,
Se puede ver la diferencia de estados de ánimo que pueden tener
Según la situación que vivan.
FERNANDO JUNQUERA
FELICITAT
diu un quadre del CSMA.
Sempre he volgut saber què em volia dir?
I quan el mirava, m’ho preguntava.
Llibertat... i recordava una pel·lícula del Fellini
on el final era totalment negatiu a lo que jo, feliçment,
volia creure.
És llibertat el que jo sentia?
És felicitat el que dins meu gaudia
al meu interior?
Despertar, en un dia plujós…
Reconstruir, en un dia ennuvolat.
Il·lusionar.
Convertir en somriure l’avui.
En sublim un dia normal.
En feliç qualsevol acte quotidià.
Donar importància allò que gaudim.
Superar el que volem dir.
Restablir el que hem fet
renéixer fins sortir alliberat.
I respondre en allò que volem dir
a la societat.
L’educació centra l’estada al CD-SRC
de nosaltres. On el important és la persona.
I restablim la confiança en nosaltres mateixos.
Espai per a nosaltres,
de retorn a la confiança en la vida,
en les relacions,
en nosaltres mateixos.
MONTSE BOTEY