Es tracte d’una sortida
de dificultat mitjana i aproximadament uns 17 Km, que jo us proposo de fer en
tot el dia, i que recomano anar amb aigua suficient per la manca de fonts.
La ruta és poc
perdedora, però la quantitat de desviaments i la nul·la senyalització a les bifurcacions
fa imprescindible portar les indicacions
molt ben apuntades, i disposar d’un planell o el track del GPS.
Sortint de l’estació,
anirem a través del torrent negre fins a la vauma del Sot d’en Bac. Vauma que
rep el nom d’una Vall estreta i feréstega envoltada de petites agulles on des dels
anys 40 fins els 70 i degut a la facilitat d’accés, s’obriren diverses vies d’escalada
i, fins i tot, es crea una Escola.
Tot seguit pujarem
cap a la trona, pel grau que en pren el nom, una prominent penya de 12 m.
situada a la part nord dels singles i dins del terme de St. Martí de Centelles.
Després de fer un
petit tomb per la trona, retornarem al grau i reiniciarem la pujada fins a la zona alta de
la cinglera. Tot vorejant el single i gaudint d’unes meravelloses vistes,
arribarem fins a la tauleta de pedra, on aprofitarem per fer un mos i descansar
un pèl.
Un cop recuperats i amb l’estomac més content, ens dirigirem cap el Puigraciós, pel Collet d’en Tripeta. El Puigraciós és un cim de 804 m., entra dins dels 100 imprescindibles de la Federació. Un cop allà i desprès de les fotos de rigor de la torre de vigilància, donarem un cop d’ull al mur del Poblat Ibèric. Poblat que va ser descobert per Salvador Llobet cap el 1940, i s’emmarcava entre el segle I i III Abans de Crist. Enguany,des de setembre, i sota la supervisió del Museu de Granollers i dirigit per l’arqueòleg Marc Guàrdia, ha començat la tercera campanya d’Excavacions.
Iniciarem el desens
pel Grau de Montmany fins el santuari del Puigraciós: un conjunt arquitectònic
que s’alça en un contrafort de casi 700 m. Amb unes vistes privilegiades al
Matagalls.
L’ermita va ser
construïda a principis del segle XVIII, en motiu del descobriment d’una imatge
de la Verge Maria, i que alguns recordaran el seu entorn feréstec per la
novel·la modernista de Raimon Caselles. Durant la Guerra Civil va ser cremada i
el seu retaule barroc destruït, però gràcies al coratge dels veïns, la imatge es
va salvar. A partir dels anys cinquanta es va reconstruir i, avui en dia, el
conjunt arquitectònic també el comparteixen un Convent de la Comunitat de les Monges
Benedictines, una antiga torre del telègraf òptic i una font on aprofitarem per
dinar i fer la segona aturada del dia.
Prenem ara un corriol
desapercebut, una baixada pedregosa plena d’argelaga, esparregueres i romaní, amb
direcció la Masia de Can Miquel. Trobarem una mina d’aigua i l’antiga Font de Can
Oliveres, amb cúpula d’obra i bancs per seure en altres temps.
Continuem descendint,
ara per la zona anomenada “Els sots ferestes” i ens dirigim cap el Grau de Montmany,
peró ens desviarem abans pel Torrent de Maries, en direcció la gran Masia de Ca
n’Oliveres, d’estil noucentista i modernista. Un cop passada la masia,
continuem pel Torrent de Ca n’Oliveres, fins a trobar la Font del Enamorats i
la Font del Pontet. Seguidament un lledoner monumental, amb la volta de canó més
gran del municipi d’El Figaró.
I sense adonar-nos
arriben al camí fluvial del congost, pel sender tremolencs, on trobem la Font
dels Gitanos. Un parell de preses fins a passar, per sota de la via del tren, i
ja trobem El Gallicant, un petit barri al sud del municipi. D’allà fins
l’estació, a sota de la qual hi trobem un petit parc infantil on podem
rentar-nos, refer la set per retornar cap a casa amb el primer tren que trobem.
I fins la propera.
