LA FOSCOR

Extreta de https://weekend.perfil.com/noticias/informativo/que-color-vemos-en-la-oscuridad.phtml

La foscor amaga el rostre
en un trist perquè,
en la fi inexorable.
Admesa sense control
Com última reflexió,
L’inexorable dels seus llavis,
entre el dia i la nit
i versos indefensos,
causes innocents
i paraules buides.
L’empatia d’allò desconegut.
Com en el limbe
del present.
Clar-obscur en la tarda.
Una llengua inversa
soscava la ment
traduïda.
L’omple de llum
i l’esperança sembla útil.
El temps es para
per acordar un passat
poc fluid.
Un present poc viu.
Un acord en una grisor
que manté acceptada
una finalitat difícilment traduïda.
Què n’és la llum?
L’espera de situar una fi.
En l’aventura d’esser gran
vell,
inoportú,
Interromp una claror
que avui no hi és.
Una foscor que no funciona
en la seva ment.
La negror per continuar
en els escrits del present.
El vers que no flueix
en el paper.
La música que no es tradueix
en la seva memòria.
La foscor és com
una neurona que col·lapsa
el cervell.
I no en deixa sortir les paraules,
ni les idees,
ni la vida per viure.

Ni la llum per estimar.

MONTSERRAT BOTEY