Cercant dins el subconscient, paraula a paraula
Fins que el vers queda escrit, concretant.
Com el rostre d’un infant,
S’il·lumina al trobar una pilota prohibida
Trobada entre les fulles de la planta del jardí
Que feia temps que buscava.
La utopia de rescatar
allò extraviat i resoldre així
l’enigma del problema.
La discrepància de les idees,
el subconscient que n’has tornat ...
I retrobat!
Els dies cauen en desús
Les fulles caigudes de l'arbre de l’hivern
Despullen d’interès la maldat.
L’esperança que neix sempre en creure
que res es impossible de perdre.
Aleshores reneix.
En espera d’obscura sorpresa d’esperar
que l ‘altre sempre pot ser benvolent.
L’espera de sempre creure en la bondat de l’hivern...
la imaginació volta i volta.
La por sorgeix mentrestant.
L’espera s’acumula d’interès.
La sorpresa en els altres
esclata en un sospir de impaciència,
de sort.
La imaginació ara persegueix els seus somnis,
cancel·la la mentida,
aclareix la veritat
i va dempeus a l’anada i vinguda
d’un futur on tot és possible.
S’apropa exasperant d’imaginació,
cercant la seguretat dins els seus llavis
i pregunta :
“ d’on neix la il·lusió?”
“Com retrobar la il·lusió de l‘infant?”
“ com gaudir d’allò retrobat?”
Mentre que la veritat contesta:
I la resposta diàfana negada,
com del poder en mans de l‘altra
respon amb senzilla veu:
“ mentre tu buscaves jo ja he triat“
La imaginació es perd però buscant una nova resposta va dir dir:
“La esperança és qui l’ha trobat”.
Montserrat Botey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada