Desperta, amb veu de nosaltres
l‘aprofundir dels somnis de la realitat,
perquè és la única manera de veure,
una veritat que no espanti
i que no és injusta com la mateixa realitat.
El clar obscur de situacions
que només descansen en el somni,
s’observen en l‘endemà com immerses sense somnis.
La situació es mostra en l‘equilibri de les paraules
i en la “ja” de tot plegat del planeta
que, més que en llegenda,
és suma lluita per tirar endavant.
Confosos desperten en el jo amagat del present
un caos per a la supervivència,
per l‘adormit estat de pobresa de sensibilitat
com cercant un núvol en la transparència
on tot és ambigu i hostil i
on les idees volen d’un país a un altre en lluita
i bel·ligerant contrast absolut de pobresa i riquesa.
Falta de consciència de lo que és veritablement essencial.
Tossuts, tossuderia que cerca, en uns quants
com més enriquir-se,
com més poder,
com més superioritat.
Com més riquesa...
Montse Botey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada