“INDIANA JONES”, A LA RECERCA DE L’ARCA PERDUDA

Any: 1981

Nacionalitat: E.U.A

Director: Steven Spielberg

Actors: Harrison Ford, Karen Allen, Paul Freeman, Ronald Lacey, Alfred Molina, Denholm Elliot, John Rhys-Davies...

Oscars: Direcció artística, efectes visuals, muntatge, so, efectes de so.

És un homenatge dels serials (com Flash Gordon, Don winslow of the Navy...) que es projectaven en les sessions matinals dels dissabtes dels cinemes nord-americans dels anys 30 i 40 del s. XX i els còmics franco-belgues dels anys 30 (com, per exemple, Tintin...).

En aquesta pel·lícula, es va unir el productor George Lucas (Star Wars) i el director Steven Spielberg, per fer un producte de qualitat, per tal que “A la recerca de l’arca perduda” fos un èxit comercial ple d’ una combinació d’emoció, efectes especials, aventura i humor.

Corre l’any 1936 i l’Indiana Jones (Harrison Ford) és un professor d’arqueologia de l’universitat de Boston que passa el seu temps explorant el món buscant tresors i troballes arqueològiques. Desprès d’una aventura fallida a l’Amazones peruà, els serveis secrets dels Estats Units li encarreguen una missió al professor Jones: Trobar l’Arca de l’Aliança (el cofre d’or on es suposa que Moisès va guardar les taules dels Deu Manaments). Per desgràcia, els Nazis també l’estan buscant, doncs han sentit dir que qualsevol exèrcit que marxi amb aquesta arca serà indestructible.

Indiana Jones porta la seva indumentària característica: pantalons i camisa d’explorador, barret, un fuet (látigo en castellà), a més a més d’una pistola de la 1º Guerra Mundial, d’una bossa per ficar-hi els tresors, d’una caçadora de cuiro i barba de tres dies... Li passa de tot. Per exemple, deixa enrere una trampa, que és una gran roca que rodola dins d’una caverna i que el persegueix per esclafar-lo. S’escapa d’un pou amb serps verinoses, despista a uns sinistres àrabs en un mercat d’El Caire, es penja sota d’un camió en marxa en una angoixant persecució en el desert i, fins i tot, tocs de humor, com la fredor amb la que Indiana dispara a un perillós sicari que l’amenaça amb una terrorífica demostració amb una espasa.

Harrison Ford, en el paper d’Indiana Jones, és el personatge que millor li ha sentat en tota la seva carrera cinematogràfica. El professor Jones és un tipus complicat que, lluny de ser perfecte, camina per la línia divisòria entre ser lladre d’objectes d’incalculable valor o protector dels mateixos. Destaca el seu caràcter gemegós i les seves enginyoses sortides per salvar-se dels perills. És distant, a vegades quasi riu però no del tot i està a la ratlla de la subversió. És en definitiva un anti-heroi, però sens dubte és un dels protagonistes d’aventures més estimats de la història del cinema.

El dolent del film, el també arqueòleg i rival de l’”Indy”, Belloq (Paul Freeman), en realitat no és tant diferent del professor Jones, excepte en les seves motivacions. La cobdícia en lloc de la preservació de la història (a més a més, de ser col·laborador dels nazis). Com a malvat també surt un agent de la GESTAPO baixet, lleig i calb que és molt perillós (Ronald Lacey).

La heroïna, Marion Ravenwood, que també és arqueòloga (l’actriu Karen Allen), tampoc és la típica damisel·la en perill, sinó una dona físicament capaç que (la majoria de vegades) es salva ella sola i no li cal l’”Indy”per res. El personatge de la Marion pren les qualitats, l’esperit i l’estil d’una altre famosa actriu del segle XX, Katherine Hepburn. Així, el cantó aventurer i exòtic de la pel·lícula ve acompanyat de les excel·lències de la comèdia sofisticada.

Harrison Ford va haver d’aprendre a muntar a cavall i a fer servir el fuet per actuar al llargmetratge i interpretar a Indiana Jones.

George Lucas i Steven Spielberg van fer un càsting de dues-centes cinquanta persones per trobar el millor actor per fer d’Indiana Jones i va sortir escollit un desconegut Tom Selleck. Però, ja havia signat un contracte per fer una sèrie de TV de detectius anomenada Magnum P.I. i va haver de abandonar el projecte (desprès en Tom Selleck se’n penediria tota la seva vida d’aquesta decisió).Però poc desprès, en Spielberg, veient la pel·lícula “El imperio contraataca”, li va agradar molt el noi que feia el paper de Han Solo, un jove Harrison Ford. Spielberg, va trucar a en Harrison proposant-li el paper i va dir que sí, va signar el contracte quinze dies abans de començar el rodatge al 1980.

Quan en George i el Steven creaven el nom del protagonista de la pel·lícula el van batejar com a Indiana Smith però a molta gent no els hi sonava bé. Al final al director ho va canviar per Jones i així es va quedar.

Les maquetes del submarí de la pel·lícula “Das Boot”es van reutilitzar per filmar “A la recerca de l’arca perduda”.

El barret d’Indiana Jones adquirit en una botiga de Londres, es va haver de rebregar intensament perquè semblés usat.

Perfecte combinació d’aventures, humor, efectes especials, escapisme i tremendes interpretacions que ha sigut imitada en freqüència però mai igualada.

La meravellosa banda sonora composada per John Williams (Star wars, E.T. l’extraterrestre...), fa un treball clau per fer d’aquesta pel·lícula una llegenda.

“A la recerca de l’arca perduda” és una de les poques pel·lícules que un mai es cansa de veure, malgrat que et sàpigues les escenes de memòria.

A més a més d'aquesta pel·lícula s'han filmat tres divertides continuacions i actualment s'està parlant de fer una cinquena pel·lícula. 

En definitiva: Als nostàlgics, us recomano que la torneu a visionar i que la torneu a gaudir com si fos la primera vegada que la veieu. I a les noves generacions, descobrireu un film on quedareu sorpresos per lo entretingut que és.

JORDI RIBAS