LA JOVENTUT DE WINSTON CHURCHILL

De jove li agradaven molt els llibres de batalles, la història i els soldats. Per aquesta raó, Winston no va voler anar a la universitat i es va enrolar a l’exèrcit.

Concretament va entrar al “Royal military college of Sandhurst”, col·loquialment anomenat “Sandhurst” (al tercer intent va aconseguir ingressar a l’acadèmia).

A partir d’aquí, deixa aquella rebeldia, tossudesa i ganduleria per aplicar-se i prendre’s amb serietat les classes i aviat va destacar entre els seus companys.

De la seva promoció va quedar 20 de 130 alumnes.

Al 1895 (any en que mor el seu pare) acaba l'acadèmia i la primera destinació fou a la India amb el quart regiment d’Úsars (aquest regiment de cavalleria era exclusiu per als fills de la noblesa), aquest cos tenia molta reputació (va participar fins aquell moment en: La guerra de la independència espanyola, la primera guerra afgana i la guerra de Crimea).

A la India va llegir molts llibres i va prendre conciència dels complicats problemes del model colonialista anglès, essent aquesta etapa de la vida de gran utilitat quan va arribar al càrrec de primer ministre.

Churchill, sempre va tenir una curiositat innata per les guerres i tècniques de combat contemporànies (de la seva època).

Al 1895, THE DAILY GRAPHIC, financia a Winston un viatge a Cuba com a corresponsal de guerra d’aquest diari entre l’exèrcit espanyol i les tropes rebels.

Aquí va tenir la primera experiència al camp de batalla, on es va quedar exposat en un foc creuat entre espanyols i rebels (el dia que va fer 21 anys).

Desprès d’aquesta experiència, aprofita per viatjar als Estats Units d’Amèrica, on serà presentat a l’alta societat de Nova York de la mà de Bourke Cockran (un dels amants de sa mare).

Entre 1897 i 1899, ja de nou a la India, va en les tropes Britàniques, al Nord-est de la colònia, a esclafar la rebel·lió de les guerrilles Pastum.

En aquesta ocasió els periòdics THE PHIONER i THE DAILY TELEGRAPH, el van contractar perquè expliqués als lectors d’aquests diaris que succeïa en aquets combats.

També va escriure el seu primer llibre: “THE STORY OF MALAKAND FIELD FORCE”.

Va lluitar al Sudan al 21º regiment de llancers on simultàniament, escrivia com a corresponsal del diari THE MORNING POST.

En aquest país va participar a la batalla d’Omdurman, en una càrrega de cavalleria de llancers. Desprès d’aquest conflicte torna a Anglaterra i comença a escriure THE RIVER MAN, una obra de dos volums, publicats el 1899.

Aquest mateix any deixa l’exèrcit i comença la seva carrera política com a candidat conservador, al districte d’Oldham on hi havia tres candidats pel parlament Britànic, i ell, no va esser escollit al quedar últim dels tres.

Al mateix any W.CH. fou enviat com a corresponsal del diari THE MORNING POST per cobrir la segona guerra anglo-bóer (a l’actual Sud-àfrica).

El nostre protagonista, viatjava en un tren de tropes angleses a comandament de Ayimer Haldane i la locomotora va ser descarrilada pels Bóers.

W.Ch., encara que no era militar en aquells moments, va organitzar la reparació del tren i les vies. Es va poder arreglar la locomotora de vapor i la meitat dels vagons, els quals transportaven els ferits britànics a zona segura.

El jove Winston no va tenir tanta sort i els Bóers (antics colons holandesos i ara residents a l’actual Sud-àfrica) el van capturar junt amb varis oficials a més a més del comandant Ayimer Haldane.

Churchill, va tenir la sort de poder-se escapar del camp de presoners de Pretòria travessar 480 km de territori enemic fins arribar a la Bahía de Delagoa, on hi havia la colònia portuguesa de Lourenço Marquès (actual Maputo).

Winston va tenir la fortuna de que el va ajudar un administrador de mines anglès, el qual, el va aixoplugar en una mina i, posteriorment, el va amagar en un tren de mercaderies, que l’allunyava de territori Bóer.

Aquesta aventura li va donar notorietat algun temps, però, en lloc de tornar a la Metròpoli (Londres), es va unir a les tropes comandades per Redvers Bullers.

Aquesta vegada, encara que seguia sent corresponsal de guerra d’un diari, s’enrola de nou a les tropes colonials angleses i lluita amb la cavalleria lleugera a la batalla de Spion Kop, i van alliberar Lady Smith i Pretòria.

A Pretòria, ell (W.CH) i el Duc de Malborough (cosí d’en Winston) van ser els primers a entrar a aquesta ciutat, obtenint la rendició dels guàrdies que custodiaven els presoners britànics.

Desprès d’aquestes aventures, va escriure dos llibres sobre les seves vivències a Sud-àfrica: “London To LadySmith vía Pretoria” i “Ian’s Hamilton’s March’s”.

Aquestes dues obres es van publicar a Londres l’any 1900. 

JORDI RIBAS.