Antoine Griezmann va viure una infantesa envoltada de futbol, però també d’insatisfaccions, fins que la Real Sociedad li va donar l’oportunitat quan era un preadolescent de demostrar que el talent és més important que el físic.
Va començar a jugar ben aviat als 4 anys a les categories inferiors de l’equip de la seva ciutat Macon. Li agradava ser porter. Moltes vegades quan anava de campaments de futbol a l’estiu es posava de porter. El seu pare (que era entrenador de nivells inferiors) s’enfadava perquè el volia veure de jugador al camp amb la pilota als peus i no a les mans.
Era un futbolista com ara, de pocs tocs i jugador d’equip.
De petit, es fixava amb en David Beckham pels seus tocs, la seva imatge i el seu carisma. També admirava en Sonny Anderson perquè era el golejador del Lió i li agradava en Juninho Pernambucano per com tirava les faltes.
Durant el seu procés de formació, va intentar entrar en algun dels clubs grans de França però no li van donar cap oportunitat. El seu pare va ser el seu entrenador als 13 anys, i llavors es va adonar de que volia ser professional.
Van venir clubs per començar a fer proves per entrar als seus centres de formació, però sempre obtenia un no per resposta, com excusa deien que era baixet. Però per ell no hi havia problemes d’alçada, sinó que valorava el que tenia a les cames. El seu pare l’empenyia i l’animava i poc desprès va trucar la Real Sociedad. Li van fer unes proves i al final el van voler fitxar. Als bascos els interessava portar-lo al planter de la Real, per això va haver de parlar amb els seus pares, perquè no era fàcil. Eren 800 o 900 km lluny de casa, però al final els va convèncer.
Per fi algú es fixava en la seva tècnica i no només en el seu físic!!!
Els seus pares, per temes de diners, no podien anar sempre que volien a San Sebastian, i ell no podia pujar a França perquè tenia partits, escola i era complicat. Només al desembre podia estar com a màxim 10 dies amb la seva família per Nadal.
Un dia el van trucar per jugar d’extrem esquerre amb el primer equip de la “Real”. Primer va jugar partits amistosos on va marcar bastants gols, més tard el president del club, el senyor Aperribay, li va donar el seu primer contracte professional. Llavors l’equip absolut estava a 2ª divisió i en aquella primera temporada de l’Antoine es va pujar a 1ª divisió. En la seva última temporada amb la Real Sociedad, va classificar aquest club a zona de campions.
Ell diu que a Donostia va créixer molt com a futbolista i que els hi deu tot, el ser al Barça i guanyar el Mundial de Rússia 2018 amb França.
Llavors l’Atlético de Madrid el fitxa perquè vol reforçar l’equip, després de guanyar una lliga, la 13-14, i perdre una final de Lliga de Campions contra el Real Madrid.
Li va costar entrar en l’onze titular però al cap d’uns mesos ho va aconseguir. L’entrenador, Diego Pablo Simeone, el va portar a un nivell molt alt. És bastant físic, mai dóna un dia de descans i treballa molt bé tàcticament, ningú pot deixar de lluitar o baixar el ritme.
Amb l’Atlético va perdre la 2ª final de la Lliga de Campions a que van perdre de nou contra el Real Madrid, un mes més tard perd amb la seva selecció la Eurocopa 2016 contra Portugal. Van ser moments durs per Griezmann.
També té moments dolços. Guanya la Europa League contra l’Olimpic de Marsella i poc temps després el Mundial de Futbol amb França.
Aquell estiu del 2018, el Barça vol fitxar l’Antoine però després d’un estira i arronsa, el francès munta un vídeo polèmic on diu que es queda al equip “colchonero”.
Però al 2019 a la fi el Club Blaugrana porta al Camp Nou al crack.
Josep Maria Bartomeu ha reconegut que portar en Griezmann no ha estat fàcil, el jugador ha costat 120 milions d’euros. El Club ha demanat un préstec de 35 milions a tornar en sis mesos i els altres 85 milions són de factures que estaven pendents de cobrar.
Amb el fixatge d’Antoine Griezmann el Barça fa un salt important de qualitat i il·lusiona als culers a guanyar títols.
JORDI RIBAS
