Els víkings (d’origen a Suècia, Noruega i Dinamarca) van ser un poble amb cultura de navegants, comerciants i saltejadors. Van arribar de les fredes terres del nord per saquejar i arrasar Hispania. Tenien molta fama de ferotges i que aconseguien infligir molt de mal als seus enemics. En definitiva: tothom els temia.
Van millorar les seves embarcacions, “Drakkars” que fins llavors només portaven rems. Van allargar les naus, van posar cinquanta rems i una gran vela quadrada. Com que eren vaixells molt estrets i poc fondos podien fins i tot remuntar rius.
La flota escandinava, va tenir la primera batalla l’any 844 D.C. a Galícia. Desprès es van dirigir a Lisboa on es van trobar amb una defensa molt forta, i tretze dies desprès se’n van anar amb les mans buides. Com que els escandinaus no podien tornar a casa seva sense botí van seguir la costa direcció sud i van prendre Cadis. La seva tècnica era la d’ enviar unes partides de reconeixement que discretament s’informaven de les riqueses i les rutes per on atacar.
Seguidament vuitanta naus víkings o “Drakkars” van remuntar el riu Guadalquivir i a l’arribar a Sevilla es van quedar una setmana saquejant la ciutat.
L’emir Abderramán II, del tot desconcertat, va organitzar una força militar per a que els nòrdics no s’endinsessin més en el seu territori. Al novembre del mateix any 844 D.C. hi va haver una cruenta batalla a Tablada a Alfarje on els víkings van ser expulsats per les tropes d’Abderramán II. Desprès de llepar-se les ferides, els nostres protagonistes van continuar desfermant el caos per la costa espanyola. Primer, van destrossar part d’Algeciras, van incendiar part de la costa murciana i van conquerir Orihuela, que la van fer servir de base per fer incursions al interior.
També van atacar les Illes Balears, Rosselló i la costa francesa.
També perpetraven segrestos pel posterior rescat monetari dels hostatges. Aquesta tècnica exigia mantenir una ample xarxa d’espies (alguns historiadors diuen que els nòrdics solien utilitzar mercaders jueus entre les seves fonts d’informació).
Fins i tot, van aconseguir arribar a Pamplona, on van capturar el seu monarca Garcia Iñiguez. Com ho van aconseguir? Alguns historiadors afirmen que ho van fer remuntant el riu Ebre, Aragón i Argó amb drakkars i víkings armats fins les dents.
L’era víking va tocar el seu final l’any 1066 D.C. a Anglaterra (a Stamford Bridge), en una batalla sagnant on els escandinaus van perdre la lluita contra un exèrcit de Saxons.
Desprès d’això, les grans incursions sobretot a Anglaterra van començar la seva decadència.
Jordi Ribas
