LOMO A LA SAL

Ingredientes para 4 personas:

500 gr. de lomo
2 huevos
1 Kg. de sal gorda
2 tomates
Escarola
Endivias
3 pimientos morrones asados
Aceite
Vinagre
Sal

Elaboración:

Mezclamos un kilo de sal con dos claras de huevo y extendemos la mitad de la mezcla en una bandeja de horno, haciendo una especie de cama para el lomo.

Una vez colocada la carne encima, cubrimos con el resto de la sal. Metemos al horno a 180 grados durante 35 - 40 minutos. 

Aparte cortamos el tomate en rodajas finas y las ponemos en el fondo del plato. Ponemos las hojas de escarola encima y las hojas de endivia alrededor. Aliñamos con sal, aceite y vinagre. Sacamos el lomo del horno. Rompemos la costra de sal y cortamos el lomo en lonchas. Presentamos éstas en el plato con ensalada y acompañamos con unas tiras de pimientos morrones asados y servimos.

¡Que aproveche!

Esther Peral

ALMENDRADOS

Ingredientes:

½ kilo de almendras 

½ kilo de azúcar

6 claras de huevo 

1 cucharada de canela

1 cucharada de ralladura de limón

30 obleas

Elaboración:

Las almendras se pelan echándolas en agua hirviendo y esperando unos minutos hasta que se desprenda con facilidad la monda. Se dejan secar, se muelen en la máquina y se mezclan con el azúcar, la canela y la ralladura de limón. Se baten las claras de huevo a punto de nieve y se van incorporando a la mezcla con la ayuda de una cuchara de palo o una espátula. Se colocan en montoncitos con la cuchara sobre las obleas y se meten al horno hasta que se doren.

¡Que aproveche!

Esther Peral

CALLOS AL ESTILO DE LA ABUELA

Ingredientes para 6 ó 8 personas:

Media tripa de ternera
Una pata de ternera
Una o dos cebollas
Tres ajos
Un poco de perejil
Una cucharadita de pimentón rojo en polvo
Una guindilla
Aceite
Vinagre
Sal

Elaboración:

Lavamos la tripa de ternera bien limpia con un poco de vinagre. La ponemos a cocer en una olla Express durante 30 minutos. 

A parte se coge la pata de ternera y se cuece durante 45 minutos. 

Se trocea de manera desigual la tripa y la pata una vez cocidas y enfriadas. Guardamos el caldo de la pata cocida y lo colamos. 

Se corta la cebolla a trozos mal cortada y se sofríe en una olla de barro con aceite. Se añade la tripa y la pierna troceadas y se les da unas vueltas. Se añade el ajo con el perejil, la guindilla y el pimentón rojo en polvo y se machaca en un mortero. Con un cazo se coge el caldo de la pata y se pone en el mortero, se remueve y se añade a la olla. Se remueve todo un poco y listo para comer.

¡Que aproveche!

Esther Peral

2001.UNA ODISEA EN EL ESPACIO.

PAIS: Gran Bretanya

DIRECTOR: Stanley Kubrick

ANY: 1968

ACTORS: Keir Dullea, Gary Locwood, William Sylvester, Daniel Ritcher…

En el principi de l’home, un misteriós monòlit d’origen desconegut és el catalitzador d’un salt evolutiu dels primats del nostre planeta (de carronyer a caçador, d’utilitzar les mans a fer servir eines per matar).

Molts mil·lennis desprès (1999 D.C.), un monòlit és descobert per un equip geològic nord-americà estacionat a la lluna. Aquests científics descobreixen que el misteriós objecte emet una senyal de ràdio al planeta Júpiter i que l’estrany monòlit fa més de quatre milions d’anys que estava enterrat al satèl·lit que dóna voltes al nostre planeta.

Secretament l’any 2001, els EUA envien una nau anomenada Discovery, tripulada per cinc astronautes (tres en suspensió criogènica i dos desperts i en actiu anomenats Dave Bowman i Frank Poole).

Aquests astronautes fins que no arribin a Júpiter no seran informats de la secreta missió: entrar en contacte amb un tercer monòlit. L’ordinador de la nau batejat com HAL 9000 es trastoca i saboteja la missió assassinant a tots els membres de la tripulació menys al comandant de la Discovery, en Dave Bowman. Ell desactiva a HAL 9000, és informat de l’objectiu final i, l’astronauta entra en contacte amb el tercer monòlit, que el propulsa a través d’una altre dimensió del temps i del espai. Allà ell envelleix, mor i finalment reneix en una nova fase de l’existència surant en l’eternitat, convertit en un nen estel·lar que amb els seus ulls mira a la terra.

Quan Stanley Kubrick va decidir rodar aquesta obra mestre de la ciència ficció va voler al “millor escriptor sobre aquest tema en el món”. La majoria dels experts haguessin recomanat a Ray Bradbury, però Kubrick buscava un visionari que tingues cert coneixement de la carrera espaial i va formar tàndem amb l’escriptor anglès Arthur C. Clarke, un autor eficient, especialitzat en grans idees i ciència pràctica.

Gran part del guió es va basar en una història d’Arthur C. Clarke, ”The sentinel”, que parla sobre un artefacte alienígena col·locat a la lluna per avaluar la raça humana. Quan l’home arriba al nivell de tecnologia per arribar al nostre satèl·lit, l’objecte extraterrestre emet una senyal a la seva civilització per advertir que els terrícoles estan suficientment desenvolupats per entrar en contacte amb ells.

Els innovadors efectes especials de Douglas Trumbull van guanyar un Oscar, doncs són una barreja d’imaginació i ciència, un treball de mímica meticulós (quan els actors estan en gravetat zero o interpretant als primats del principi de la pel·lícula). El maquillatge avançat a la seva època com quan el protagonista es transforma al final del film en un senyor madur, i desprès en un ancià de cent i pico d’anys morint-se al llit. I a més, la personificació dels primats que surten al principi de la pel·lícula.

Avui en dia encara impacten imatges inoblidables: el tall inesperat des de un os llençat per un home mono que passa a convertir-se en un satèl·lit, el magnífic alineament del sol i la lluna sobre el monòlit, el vals orbital de la estació espaial, la nau que aterra a la base lunar dels Estats Units, l’habitacle orbital de la tripulació de la Discovery (que es va convertir en realitat anys desprès, encara que més petit, en el programa espaial de la NASA)…

Kubrick va demanar permís a la IBM per batejar la computadora de la Discovery amb el seu nom, però aquesta empresa al llegir el guió de la pel·lícula i saber que aquest ordinador és un psicòpata, li van denegar. Tanmateix el director va posar les lletres alfabètiques anteriors a IBM, o sigui: La lletra anterior a I és H, la lletra anterior a B és A i l’anterior a M és la L. Per tant Kubryck va anomenar a la computadora HAL , HAL 9000.

La pel·lícula es desplega davant de l’espectador amb la fluïdesa amb que les naus ballen amb la música de Strauss (El Danubi blau) o quan s’acompanya la sortida del sol amb els compassos de “Así habló Zaratustra”. També s’utilitza música coral experimental (com quan el comandant Bowman entra en contacte en el tercer monòlit i s’endinsa en una altre dimensió).

Encara que actualment se la considera un clàssic absolut, “2001: Una odisea en el espacio”, quan es va estrenar no va guanyar-se l’aprovació del públic,més bé al contrari, se la va considerar pretensiosa, fosca, massa llarga i avorrida.

Per sort anys desprès les coses es van posar al seu lloc i ara és una pel·lícula de culte.

JORDI RIBAS

VOLTES PELS POBLES

Voltes pels pobles de la maresma,

les passes mai prou cansades

enlluernen els carrers buits,

després de la tempesta: calma,

la imatge d’un gat emmirallant-se

al final del carrer tort per les branques

dels arbres podats abans l’hivern,

caminem sense saber d’on véns,

sense saber ben bé on anem.

Voltes interminables pels pobles

la realitat és un camí sense marges

on tot hi cap, a la velocitat del vent,

on tot hi té un lloc, abans o després,

el mapa vital és viral i ja res importa,

darrera de cada porta un univers nou,

recula el temps i ho veiem tot, tot.

Voltes pels pobles a deshores,

el matí arriba abans, somnies,

mentre amb l’altre mà et pentines

i les sines juguen amb els cabells,

nues, com el carrer i el gat que mira,

nues com el món i els estels que respires.

Voles pels pobles abans no sigui l’hora de marxar

abans no arribem a veure els astres vius com diamants,

abans no passi el temps, abans no siguem de nou cadells

trobant a cada font l’aliment, abans de tot, després.

DANIEL FERRER ESTEBAN

EL MÓN DE LES DROGUES

Quan vaig començar acabava la infantesa

començava l’adolescència amb fura i ideals

la droga estava present en cada alè, cada sospir,

vaig caure-hi de quatre potes, de cap, sense pensar,

vaig donar-li tot el cos, el cor, les estones, els moments,

vaig provar de tot i vaig viatjar, mentalment, físicament,

els bolets, la cocaïna, el cristall, les amfetamines, l’alcohol,

la marihuana, tots eren companys estranys del viatge,

estranys perquè mai van ser segurs ni seguretat donaven,

només una nuvolosa dolorosa, a la fi, els efectes, endins,

eren l’avantsala d’una vida complicada pel cervell

que anava patint els efectes d’una joventut trencada,

d’una vida esquinçada, d’un deliri organitzat,

d’un desordre que es feia manifest.

Ara de tant en tant m’acompanya el cànnabis,

la marihuana i l’haixix han fet estralls en mi,

és difícil separar-me’n però ho aconseguiré,

cada cop sóc més a prop i em fa menys mal,

vull tancar l’univers de les drogues per sempre.

He deixat enrere falses senyals i paradisos artificials,

ara només vull calma per a tornar-me a trobar,

les drogues ja no em tempten i millor així,

la vida que vull per mi comença aquí,

ara, només ara, i a cada passa,

ara ja sé que tornaré on era,

on vaig deixar el jove de quinze,

la tendresa dels setze,

el món d’ahir, sense verí. 

DANIEL FERRER ESTEBAN

TRUFAS DE CHOCOLATE

Ingredientes para 6 ó 8 personas:

300 gr. de chocolate negro
200 gr. de chocolate blanco
Un bote de leche condensada
100 gr. de mantequilla
Un chorrito de brandy
Fideos de chocolate

Elaboración:

Deshacer al baño María el chocolate negro y blanco. Cuando comience a derretirse añadir la mantequilla y mezclarlo todo bien. Después agregar el chorrito de licor poco a poco y la leche condensada. Remover hasta obtener una masa homogénea. Dejar que enfríe la masa dentro de la nevera durante 4 horas aproximadamente para que quede dura. Si tiene prisa la puede meter en el congelador menos tiempo. Pasado este tiempo coger porciones de masa con ayuda de una cuchara y con las manos darle formar redondeada. Por último, cubrir las trufas con fideos de chocolate. 

¡Que aproveche!

Esther Peral.