Extreta de: https://www.filmaffinity.com/es/film504889.html
Les paraules em fugen com fuig el temps. Noto un buit glaçat. Sembla que és inevitable caure per aixecar-se de nou, però estic cansat. La multitud m'esclafa com una estampida de búfals.
Estic viu i encara sóc jove, però penso que cada dia és tot més absurd, fals o enganyós.
No n’estic segur perquè fins ara no ho he pogut demostrar, però crec que res del que veig és real. Tal com una il·lusió que amaga la perversitat d’algú, que controla la meva existència sense el meu permís.
No sé qui és però m’observa. No sé què vol, però jo no sóc feliç. El mal forma part de la seva essència.
Lluitaré per no corrompre'm, i encara que no tingui garanties i que em consideri una persona feble, sí que tinc el valor necessari per no caure en la foscor més absoluta. En la pitjor de les realitats.
Simó Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada