Càstig, inverossimil tensió
Acumulada en el seu cos… Emblemes del passat i del present,
Desprecis, sostinguts en el temps…
Ocultada en el seu cos
com ressaca inútil,
De tortures invencibles…
Rés inclou en les seves defenses espantoses
Sospesen l ‘ansietat de la seva fortalesa,
Avaluen la seva consciencia paranoica
Sense la valentia errònia de l’adversari
Com vençuda en el desenllaç equivocat
D’una persona ingrata
Gens possible, tot intangible
I rés encertat.
Tot fals , tot falsa esperança,
Tot caòtic.
I així dia, rere dia, i rere dia.
no dorm
al són també castiga
A qui oculta l’espera d’un nou dia.
A qui a tot la castiga
el ferro que oculta en els seus llavis
Lligats en l’espera,
El mal de la seva consciencia
La persegueix fins la porta
A l’entrada i la sortida,
Tot lliga els seus passos
Com gàbia del seu coratge
En el seva rotunda raó
Pensada en cada pas,
Desesperada amb el meu dolor
Ocupada en tota la meva ment…
MONTSE BOTEY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada