SAMURAIS

Extreta https://www.thinglink.com/scene/712773118988386304

Així van viure de veritat els mítics guerrers japonesos: 

Entre la literatura, el manga, l’anime i el cinema, als Samurais s’han convertit en herois valents i honorables. 

Però la realitat era molt diferent, no era tant gloriosa i, en alguns moments, va esser patètica. 

Hi va haver un Samurai que es deia Torii Motoeada que va escriure una emocionant carta al seu fill el vuit de setembre del mil sis-cents. En ella explica que en Torii va lluitar heroicament entre els murs del castell de Fushimi, regalant així, un temps preciós perquè el seu senyor Tokugawa Yasu tingués temps de marxar dels atacs de Ishida Mitsunari. Dies desprès, va guanyar la batalla de Sekigahara, posant fi a un segle de guerra civil i així Japó va quedar unificat. Llavors, en Torii Motoeada va decidir el moment de la seva mort obrint-se el ventre mitjançant el ritual Samurai, Seppuku o Harakiri. 

La veritat és que els Samurais es feien el Seppuku en situacions desesperades. No tenien cap escrúpol, si la batalla estava perduda, per fugir o si era massa incerta o venien el seu senyor, si trobaven un altre de més solvent. La seva presumpta ètica de casta guerrera “Bushido”, no impedia comportaments força dubtosos. 

Desprès de la unificació del Japó, van quedar masses soldats de rang per un país pacificat i sense enemics externs. De cop, l’Estat i els senyors feudals van haver de fer-se càrrec de mantenir aquest milió i mig de guerrers, reubicant-los, en altres tasques administratives o civils. Segons la categoria del Samurai, rebia més o menys diners i mentre uns pocs vivien bé, molts vivien en el llindar de la pobresa. 

A aquests guerrers, els hi va quedar una distinció merament simbòlica, la del Deaisho. Era el joc de dues espases: la llarga o Katana i la curta o Wakizashi, l’espasa utilitzada pel suïcidi ritual o Harakiri. 

Doncs si això era així, ¿per què la cultura popular ha idealitzat al Samurai com un home d’honor irreductible? Resultaria inútil negar la contribució d’aquest mite als grans clàssics del cinema de Samurais (les pel·lícules de Kurosawa, Hiroshi Inagaki o Hideo Gosha), els còmics Manga, la literatura o l’anime. 

Jordi Ribas