ALIENS. EL REGRESO

País: EUA

Any: 1986

Director: James Cameron

Actors: Sigurney Weaver, Michael Biehn, Paul Reiser, Lance Henriksen, Carrie Henn…

Ripley, desprès de sobreviure a l’alien, és rescatada de la seva càpsula de salvament on està en estat de hibernació. El problema és que ja han passat 57 anys i la gent de la terra que ha conegut ja està morta o és molt vella (resulta que té una filla que en aquest temps transcorregut ha mort i això afecta molt a la protagonista).

Hellen Ripley ha d’explicar a l’empresa a la que pertany perquè va destruir la nau minera Nostromo i ningú es creu el relat terrorífic de l’Alien.

Per més desgràcia, s’assabenta que en aquest temps transcorregut, al planeta on troben la nau alienígena i on descobreixen aquells estranys ous on a dins hi han els paràsits en forma de mà, fa temps que ha estat colonitzat per una comunitat d’humans. Ripley vol alertar de la situació a les autoritats però se la prenen de broma. Quan perden el contacte amb aquest assentament de persones, com era previsible, s’adonen que ha passat quelcom dolent, i envien a la traumatitzada Ripley, junt amb un executiu poc de fiar, un equip de Marines fanfarrons i un androide ambigu que es diu Bishop, al rescat de la gent del planeta LV-426 (nom amb el que bategen el món on passarà l’acció). 

Aliens “El regreso”, és una de les millors seqüeles de la història del cinema, i reprèn la figura de Hellen Ripley (Sigourney Weaver), que si a la primera part de la saga intenta sobreviure, en aquesta pel·lícula es converteix en una de les heroïnes més grans de la ciència ficció quan intenta protegir dels monstres a una nena (única supervivent de la colònia del LV-426) anomenada Newt (Carrie Henn).

Si Alien “el octavo pasajero” era una casa encantada en el terrorífic espai exterior, l’intens i furiós thriller de James Cameron (que va aconseguir el seu segon Oscar pels efectes visuals) és un fortí de Marines de l’espai assetjats per un exèrcit d’aliens i la mare d’aquesta espècie. El director va afegir 17 minuts de metratge que no tenen malbaratament.

Aquest llargmetratge posa la pauta de com han de ser les pel·lícules d’acció amb soldats del futur amb equipació, vestuari i armes més reals i lògiques que altres títols de ciència ficció anteriors.

Al no ser pensada com una pel·lícula de ciència-ficció pura i dura, la tecnologia militar està més inspirada en Vietnam amb ressons d’Apocalipse Now o quelcom així. Més que una extrapolació futurista, és com un llargmetratge de guerra contemporània. Des de les naus i vehicles, a les armes, passant pels uniformes i les insígnies dels uniformes.

Amb tot això crea un futur més creïble.

JORDI RIBAS