EL PADRINO

País: E.E.U.U

Any: 1972

Director: Francis Ford Coppola

Actors: Marlon Brando, Al Pacino, James Caan, Diane Keaton, Talia Shire, Robert Duvall…

El fill més jove de Don Vito Corleone (Marlon brando), Michael Corleone (Al Pacino), torna de la 2ª Guerra Mundial i es manté al marge dels negocis de la familia del crim organitzat. Però quan el seu pare, Don Corleone, és malferit en una emboscada per una banda rival, Michael es veu obligat a la vendetta i, per honor, a una violenta competició pel poder en el món de l’hampa. Michael hereta el paper de cap de familia al rebre l’anell que el reconeix com a nou Padrino.

El diàleg i els personatges del llargmetratge van agradar molt al col·lectiu de cinèfils. Va convertir a la categoria d’estrelles a Al Pacino i a James Caan (Sonny) l’impulsiu germà gran de Michael Corleone. El Padrino va guanyar l’Oscar: a la millor pel·lícula, millor guió i a millor actor principal per a Marlon Brando. L’anècdota diu que aquest actor va rebutjar el guardó, perquè estava en contra de com tractaven els indis nord-americans, a dins i a fora de les pel·lícules, i va recollir l’estatueta una actriu índia (anomenada Petita Ploma). 

El Padrino és una de les grans pel·lícules del cine nord-americà. El guionista-director Francis Ford Coppola va crear una òpera de gàngsters adaptant el betseller de Mario Puzo, una obra èpica sobre el patriarcat de la família i la pròpia Amèrica.

El llargmetratge té escenes dramàtiques, viscerals i majestuoses que són llegendaries. Per exemple, el cap de cavall a dins del llit del productor de cinema; el brutal assassinat de Sonny Corleone; la superposició del solejat banquet de bodes en front de la cort de Don Vito Corleone a l’interior (fosc i intimidant) i l’espectacular final dels assassinats superposats al bateig d’un nou Corleone (el nadó batejat en aquesta escena és Sofia Coppola, la filla del director, que només tenia tres setmanes de vida).

Però una crítica encara persisteix en la pel·lícula: Que EL PADRINO glorifica la Màfia, pels llaços familiars que els uneix, encara que, sigui una família maleïda per l’ambició i la sang. 

La pel·lícula va tenir dues continuacions i és la primera vegada que en dos llargmetratges al mateix personatge rep un óscar. Marlon Brando per un Vito Corleone madur i Robert de Niro per un Vito Corleone jove. 

JORDI RIBAS