13 de juliol de 2015

EDAT MITJANA: ÈPOCA DE FOSCOR?


Fosca, brutal, injusta, bruta… L’època medieval no té bona premsa, però tot això ho estan desmuntant els experts.

Associem aquesta època històrica amb un món de tenebres i barbàrie, encara que també ens evoca a cavallers galants disposats a sacrificar la seva vida per l’amor d’una guapa donzella.

Aquest tros de la història d’Europa ha estat una de les fàbriques més fecundes de tòpics. D’aquí que els estudiosos volen desmuntar la falsa mitologia construïda al seu voltant.

Per començar, s’ha de recordar que el terme “edat mitjana”es va inventar en el segle XV, concretament en els textos del humanista italià Flavio Biondo i en un document del Bisbe Giovanni Andrea Bussi. Aquest religiós defineix com “edat de les tempestes” els quasi 1000 anys que transcorren des de la caiguda de l’imperi romà fins la seva època (segle XV o el Renaixement).

En el segle de les llums (segle XVIII), els il·lustrats van contribuir a augmentar la mala fama d’aquesta època. Més tard els moviments nacionalistes van revertir la tendència, amb una idea positiva de l’Edat Mitjana on es buscava els orígens heroics dels seus incipients estats. La literatura va donar una visió romàntica sobre gestes, amors… Molt més tard aquests estereotips es van difondre en novel·les i pel·lícules poc fidels al context històric real.

Però ara parlem de la realitat d’aquests segles poc coneguts per la majoria de la gent. Primerament un invent tan senzill com útil com és el botó va sorgir en aquesta època. També es va crear les forquilles, els pantalons, aparells com la brúixola, les ulleres, la impremta de caràcter mòbil i el rellotge mecànic.

Es van començar a crear els bancs i les universitats, i fou en aquesta suposada edat fosca que es van difondre les notes musicals, els números àrabs i els jocs de cartes.

Tampoc era una època d’aïllament: Marco Polo va creuar tota Àsia en el segle XIII, i el viking Leif Eriksson va desembarcar a les costes de Nord-Amèrica l’any 1000.

Recents estudis han demostrat que l’ensenyament estava bastant difós. Al segle XIV havia molts mestres remunerats, professors laics amb formació universitària que ensenyaven lletres, matemàtiques i catecisme als nens de la ciutat.

No pocs experts han qüestionat la proverbial ignorància de l’home medieval. Humberto Eco creu que és fals que en aquella època fins el viatge de Colon, que es cregués que la terra era plana. El tribunal científic “Sabios de Salamanca”,creat pels Reis Catòlics, no deien que la terra era plana sinó que el trajecte des d’Espanya a la Xina per oceà era massa llarg. De fet si les caravel·les no haguessin topat amb Amèrica l’expedició hauria estat un fracàs.

I que dir de la suposada falta d’higiene imperant? És mentida que la gent de la Edat Mitjana es banyés dues o tres vegades a l’any. Malgrat que en algunes pel·lícules es veu que es renten dues o tres vegades l’any, els banys calents foren en aquesta època una pràctica molt estesa, des de la caiguda de l’imperi Romà fins aproximadament l’any 1000 D.C. Més tard foren introduïts a Occident també els banys de vapor, una costum dels pobles eslaus.

És veritat que en algun moment puntual hi va haver fam, però no va ser una constant durant deu segles. També s’ha desmentit que obliguessin a casar-se a les persones a la adolescència o de nens (menys en la noblesa i la reialesa, per afers polítics).

El cinturó de castedat, el dret de cuixa (derecho de pernada) i les fogueres a bruixes són llegendes urbanes.

De totes formes, seria un greu error concloure que tot eren ”flors i violes”, en aquesta època, també hi havien guerres i es mantenia l’esclavatge de persones. A més a més, hi havien cultures molt més refinades que l’Europa medieval com la cultura àrab o la xinesa. 

Edat Mitjana, època de foscor? Alguns científics ho estan desmentint però encara s’ha de investigar més en honor a la veritat. 

JORDI RIBAS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada