Després de la guerra freda, la carrera espacial es va quedar en un “punt mort” i la lluna ja no interessava. Per això, a mitjans del 2010 el president dels EE.UU., Barack Obama, va anunciar que la NASA en la dècada del 2030 enviarà la primera missió tripulada a Mart.
Encara que és possible enviar amb certa seguretat vehicles no tripulats i robotitzats, la cosa es complica extraordinàriament quan es tracta d’humans.
El viatge amb astronautes implica una intensa exposició de radiacions que inunden l’espai. Per anar del nostre planeta a Mart (a 225.300.000 milions de km), s’hauria de generar gravetat artificial pels tripulants i una propulsió més eficaç per poder arribar al planeta vermell en menys de dos mesos.
Una vegada arribats al destí final, s’haurien d’obtenir recursos. Per una missió de 560 dies, 6 persones els hi caldria 200 tones d’equipament i menjar i això afegint que l’aigua i l’oxigen el podessin extreure del propi planeta.
Temps enrere 6 voluntaris del projecte MARS-500 van estar 520 dies aïllats simulant les condicions d’una nau estel·lar. És una proba molt dura, tant físicament com mentalment, per això la NASA estudia a dotzenes de candidats per trobar la tripulació adequada.
Per ara l’objectiu és Mart, però quan el planeta vermell ja sigui al nostre abast, ja s’està pensant en trobar una 2º terra. Amb els telescopis més potents s’ha trobat un món a 600 anys llum del nostre planeta, batejat com a KEPLER-22B, que cada 290 dies dóna la volta a una estrella semblant al nostre sol.
La KEPLER-22B perquè sigui habitable li cal uns requisits com: tenir aigua en estat líquid, que hi haguessin continents, pressió atmosfèrica i activitat tectònica.
Tant mateix oblidem que hi han bastants persones que viuen i treballen a l’espai. Fins al 2028 no començarà el turisme espaial amb passatges només a l’abast de molt poques persones al món. Podran conviure a l’estació internacional, tenir l’experiència de volar al voltant de la lluna o un asteroide o sortir a l’espai.
El gran filó de la mineria espaial serà en el futur una font de recursos pels humans.
Per exemple, la lluna conté una considerable quantitat de ferro, alumini, titani i almenys 1.000.000 de tones del gas Heli-3 (un isòtop no radioactiu que a la terra escasseja).
També en els asteroides es pot trobar or, cobalt, magnesi, níquel, platí i altres elements valuosos per la indústria. Altres cometes contenen milions de tones d’aigua congelada, que per extreure-la, es farien servir màquines autònomes que després retornarien a la terra.
Es parla de colonitzar la lluna per explotar-la, encara que no sigui probable que es comenci d’aquí a pocs anys, ja que per establir-se, de forma més o menys estable, caldria una inversió multimilionària.
Seria precís construir un hàbitat, en una zona resguardada, que protegís els colons dels canvis de temperatures (que oscil·len entre 123 Cº i -233 Cº); a més a més de les radiacions i l’abrasiu pols lunar.
Malgrat tot, els experts, diuen que el fet de demostrar que podem viure en aquest entorn (tant sigui la lluna com una nau com Mart) valdria la pena.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada