LA MARE AMB ALZHEIMER

Extreta de: https://palaudecansunyer.com/demencia-y-alzheimer/

Hola! Sóc una noia, parlaré de la meva mare.

Que us podría explicar d'ella? Era una mare simpática i molt carinyosa.

Treballava en el bar familiar i feia moltes hores. Tenia 4 fills. El gran QUIM, després JOSEP, DAVID I JO, JULIA, la petita... la que sempre ha estat pels pares: vigilant, comprant i pels metges.

Jo i el pare ens varem donar compte de que a la mare alguna cosa li passava.

Vaig parlar amb el pare i varem decidir que parlaria amb la doctora per explicar-li.

I axí va ser. La doctora, amb les proves que li varen fer, em va dir que li faria una resonància i un dia, amb la doctora, em va explicar a soles que tenia Alzheimer, però on li secaven les neurones era el voltant del crani, que és on esta la infantesa.

Ara os diré anècdotes divertides i entrenyables de la mare.

Un dia varem anar a fer una placa de tòrax. Al noi infermer vaig dir-li que volia entrar jo. Li vaig explicar el que tenia. Ell va dir que no calia que entrés. Al sortir jo sentada esperant vaig sentir CUK, CUK, CUK, CUK. Jo, de seguida vaig dir-me a mi mateixa "ostres és la mare!". Em vaig girar, la gent mirant i em diu a l'orella: "saps que m'ha passat?". I em va explicar. "M'he despullat tota... jajajaj el noi ha obert i m'ha dit "Carmen tota no!" jajajajaja.

Jo per treure-li ferro li vaig dir "mama, era guapo?". Ella diu "siiiii"... "Pues ja està, mama!".

Una altra vegada el meu pare és molt forofo del Barça. La mare per xinxa'l li cantava MADRI MADRI MADRID, el chotis. Ell s'emprenyava jajajaja i ella reia.

Un altre dia, la vaig portar a un Spa. Vaig comprar-li tot el necessari. Reia'm per posar el gorro. Era com una nena petita i li tenia que dir "mama, silenci!!!".

Varen anar a la piscina petita. Ella tenia por a l'aigua i confiava molt en mi. Li vaig dir que em donés les mans, que caminaria'm i no li passaríia res. Al final es va estirar i patalajava com una nena petita. Després la vaig posar amb unes dutxes que eran d'olor a lavanda. Varem entrar les dos i ella contenta. Li queia aigua al cap i va passar una cosa marevallosa. Es va recolzar el cap als meus pits, com una nena petita. Vaig tenir una sensació especial de carinyo que mai olvidaré. I va sortir del spa dient que volia tornar.

La cosa cada vegada anava més depressa. La treia a passejar, agafava flors per que l'agradava molt, però ella flor que veia flor que volia. Encara que fossin de dintre de cases privades, Jo li deia "mama!!! nooo!!", i reiem.

Un altre dia ella no parava de dir que volia un gos, Nosaltres li deiem que "no, mama que es té que passejar i ha de tenir molts cuidados". Però a mi se'm va ocòrrer que un gatet sí. Així no tindria que sortir i podria riure i interactuar amb ell. Passat els dies vaig entrar amb un gatet que tenia dies. Jo li deia "mama, és per tu". Ella "ooooh quin gos!!!". I jo "mama, eés un gat". I li vaig dir "pensa en un nom que sempre recordaràs"... Vaja comentari, no?. Però que podia dir-li.. entre les dues li varem posar PITU. 

El gat s'amagava a la falda d'ella.

Em trucava dient-me "nena! saps què? quan vaig a fer pipi, em mira. I quan tiro de la cadena, se'n va correns" i reia i reia. Jo cuntenta per que li anava bé tenir el gat.

L'últim Nadal de vida vaig comprar-li roba per que ella li agradava estrenar robeta. Ella tenia una cosa graciosa, que sempre cantava Sol Solet i La Lluna i La Pruna.

Sopant varen brindar tots. Ella al xocar les copes va dir "sempre juntes", unes paraules que mai havia dit. I jo emocionada.

Quan estava morint-se, en coma, jo durant una hora vaig estar cantant-li el Sol Solet i La Lluna i La Pruna, per si ella sentíia algo, que no tingués por.

Ara les seves anècdotes sempre estaran vives.

Gràcies per estar llegint-les. 

Júlia