SIGNES DEL PRESENT

Extreta de: https://efe.com/noticias/politica/

Senyals en el temps. El món es reafirma en el seu temps. Es mou en l’oblit i el present. El futur i el passat. El temps actual té constant la guerra, les guerres. El futur és incert. El camí ens acosta ara a les persones, a passar per la salut mental i física de nosaltres. A combatre una guerra que sentim com a nostre. Les guerres indefinides de tot el món. El món té moltes carències, no solament econòmiques, sinó també virtuals, de pensament, d’opinió, sens dubte econòmiques i materials i professionals, que ofereix a les persones un teixit que ens acosti al benestar personal. La vida professional ha canviat. La gent s’apropa més a qui l’envolta. A qui estima. S’obliden si no són les necessàries, el món s’ha convertit en exponencial, darrerament en les seves malalties. No trobarem descans en les nostres ments si no fem l‘esforç de guarir-nos, de protegir el que és primordial. Les carències ens destrossen la vida i la fa més austera… No és això una revolució? El mateix món ha cridat prou, vol ser positiu en el paradigma de la realitat, el sistema econòmic socialista i comunista apareix de nou com a sortida més estable, almenys en la seva part ofereix una felicitat duradora envers aquest caos de conjectures. Canvis en les estructures de valors, d’opinions, de conductes. Què es etern? Com ens acosta al benestar personal?. La vida professional ha canviat. La gent s’apropa més al que ha de prevaldre.

Mentrestant el món contínua, ple d’esperances en els polítics i la situació tendeix a consolidar-se en una nova conjectura, en un nou episodi, en no arribar al caos de la pobresa, i la història continua on la tendència no és cap el menyspreu al socialisme. La pel·lícula gira cap a un món que avança per un nou episodi…. Però el gir ha de ser propi on el guanyador sigui el protagonista cap un genet expert en la confiança. On és, on i amb quins noms propis, amb quina mentalitat política s’aproparà a nosaltres, on i qui farà el gest d’aproximació i plantarà cara a aquest món advers, que no vol veure com es dissolt? Prou a cartes obscures, prou a diners falsos i a riqueses infinites e inexorables. Només el futur sabrà com dir-ho, sense paraules quietes, frases sense sentit i paraules incertes. El verb de guanyar, de ser immillorable ha decaigut i dóna pas a la humilitat, a la paciència, a deixar fer, al pas de les persones. És el verb que protegeix, i ser protegit és aconseguit, millorar el nostre futur advers que obliga a no aturar-se, el de sorprendre per la seva afinitat a l’herència del seu verb, a la seva persona, al caminar conjuntament. Admetre la riquesa dels altres. No qui més té és qui més guanya, però és de tots. La vida ens encoratja a nous canvis. A noves facetes dins la nostre vida, a la constància i la seguretat de nosaltres. A confiar en nosaltres mateixos, a escoltar i ser escoltats. Cap un món on tots guanyem i on tothom és solidari.

Montse Botey