GUERRA I PAU

Extreta de: https://confavc.cat/per-la-pau-i-el-dialeg-no-a-la-guerra/

Violència rere violència.
El món vol cercar la pau en les seves mans.
Vol declarar la independència com a lloc estratega.
Respecte censurat per fuetades.
Terroristes i maldestres.
No cerca, no vol efímera, una pau preconcebuda.
Com gir infructuós escau en voltes i més voltes.
Com brúixola espatllada.
Un Sistema inequívoc
on les eleccions poden “sublevar-se” errònies.
Com aturar en aquest gir contenciós?
Ràbia i ràbia defineix el seu propi conflicte.
És com maltractar la seva pròpia joguina.
Maltractar i maltractar.
La seva salut impròpia d’un dirigent polític.
De maltractar i maltractar.
I l’imparable maldat ensinistra els seus súbdits,
com pures marionetes no cerquen destí.
En rostres indefensos i porucs
que la seva resposta s’ultima a la del seus dirigents.
On cercar l’opinió.
Defineix el despropòsit del designi del seu amfitrió.
Resta una vareta multicolor
que posi llum en aquesta estrident companyia.
I tregui de si la foscor absoluta de la seva ment.
La por dirigeix els seus llavis i la SEVA MENT.
Res retorna en positiu, en veraç.
En el punt de vista d’un, de qui més solitària és la seva opinió,
o més veritable és la seva veu.
La ment de homes i dones sucumbeix en general
a la del seu dirigent.
I deixa en solitària i indefensa l’opinió
de tots els qui volem la pau.
La protesta de qui té raó és l’únic que escolten.
La força bruta, la bufetada en el seu rostre.
L’amenaça deixa incongruent l’explicació,
el testimoni, els acords, la paraula escrita en algun lloc.
El moment en que els seus rostres anaven, estaven
en igualtat de criteris.
La pau, la no pau, el poder posseït dels seus fets
no té ordre en la llum paralitzadora.
Perquè simplement s’equivoca.
Simplement borda com un gos en ràbia.
Més vell, mes atroç sota aquell rostre d’àngel.
S’alimenta de la llum dels seus seguidors,
de la submissió, de la joventut dels seus convidats.
Se’ls menja.
S’alimenta retroactivament en la seva claredat.
I en disposa com a futurs vampirs xuclant la sang.
La ment d’aquella llum grisa i plena, infortuni.
Tot escau en sospesar la seva veu d’ordre en les paraules
dites solament per ser dites, en lloc del fet.
Del verb en esser dit, en l‘acció esser transmès,
en l’acció de ser actuat.
Fan de les seves ordres arrossegant els altres
en paraules soltes de contingut.
En paraules mal parlades.
En paraules efecte d’acció.
No ho veig clar, ni ells tampoc.

Montse Botey