LA UNIÓ

Extreta de: http://imagenes.4ever.eu/amor/corazones/dos-corazones-169679

LA Unió
Records,
que se sospesen en paraules
i s’obliden en els fets.
De retrobar
en l’altre.
De respondre en un mateix
allò que un dia no va ocórrer.
Unions en llaços.
Unions a l’atzar.
Unions que apareixen i després se´n van.
Països ,pobles en comú
fent front a l’imposible
capgirant el destí
com una parella que no es busca.
Plenes d’errors en els seus braços.
Malaltia veloç que sorgeix
com intrusos en l’aire
provocant un desenllaç implorable
des dels ulls de dos amants.
Trencant cruelment la vergonya
de no saber què ha passat
de semblar el més inútil dels seus pasos.
Errors que es repeteixen
dia a dia , mes a mes.
Com,
la virtud s’adreça en els llavis
que ara són un de sol.
Saber que s’acompanya.
Que ja no se sent incòmode.
Unió.
En Un sol cos,
un sols llavis.
Una sola paraula
en aquest diàleg de persones
a distància.
Com, més segurs se senten
els amants.
Després de l’últim record.
Com apropar la unió en pasos.
La unió de dos éssers.
La parella que es vol escaure factible, real
possible
gens imaginària
gens inventada.
Cossos reals que s’apropen,
s’aproximen
al perquè un dia
van trencat els seu llaç
cruelment inacceptable.
Esquizofrènia en un brot
que encomana.
Temptatives de sort que gaudeixen
en resoldre l’infortuni
de ser un en l’altre.
Ara junts.
Ara prop.
Ara un de sol inseparable.
Com persones que es volen conèixer.

Abans perdudes.
Ara trobades.
Com fins ara.
Com fins sempre.

MONTSE BOTEY