Bel·ligerant, insegur però constant
Ple d’alegries,
Somriures planers
Constant en l’esperança
Cerca els seus llavis i discorre
entre la gent versàtil que ocorre entre nosaltres
Pensa llum suau de pensament
la vida esdevé en les seves paraules i passa
transcorre l’essència del benestar
com ombrívoles ombres del temps passat,
del vers de futur i d’esperança.
Fes contraure el pensament
com si fos el dia de la matinada
i no oculta a les hores de la nit,
que com vers hostil cerca el demà
de la vellesa inexorable.
Cerca consolada el pas del dia
i de la nit lliure company la meva ànima
de pas segur de vida
i vida incontrolada
on el seny es rauxa quan arriba l’esperança
i mai s’apaga... com si fos l’ànima
cerca immòbil la vida com pàgines d’un llibre sense pàgines...
Montse Botey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada