El seu estigma de droga festiva i extravertida ha banalitzat el perill que comporta.
La farlopa (cocaïna) destrueix la salut física i mental, (a més a més de la butxaca) a vegades per sempre. La cocaïna s’ha estès tant que els experts diuen que si prendre-la fos un esport, Espanya guanyaria el Campionat d’Europa.
Els joves de l’estat espanyol entre 14 i 18 anys es fiquen ratlles. Unes 700.000 persones a Espanya prenen aquesta droga dura i additiva, de la qual se’n detecta al l’aire, a les clavegueres i a un de cada deu bitllets en circulació.
Una vegada en el cos agredeix tres neurotransmissors cerebrals que són:
-NORADRENALINA: Controla l’atenció i les accions de resposta i posa el cos en alerta.
-SEROTONINA: Regula la digestió i la sensació de gana. Si està el nivell baix provoca depressió, afecta al desig sexual, redueix el nivell d’agressivitat i regula el cicle de la son.
-DOPAMINA: Relacionada amb la personalitat, el sobrepès i l’obesitat, amb el gust de les emocions fortes, amb la creativitat, la memòria i potencia els nivells de motivació.
Carmen Ripoll, responsable de les conductes additives de l’Hospital de la Fe de València, explica que a un nou consumidor que pren cocaïna se l’intensifica la descàrrega de dopamina. Al repetir l’acció de drogar-se se’t queda gravat a la memòria. Desprès la descarrega del neurotransmissor, no només es produeix a l’esnifar, si no que només en la idea de consumir, el cervell ja s’estimula. Igualment ho provoca els estímuls mediambientals, i així es produeixen les ganes de prendre’n de nou.
Barrejat amb l’alcohol fa mal bé el fetge. Més enllà de l’eufòria passatgera que proporciona la coca té efectes perniciosos en petites dosis, que afecten els ronyons i el fetge.
La barreja d’alcohol i cocaïna s’anomena “Cocaetilen”. Els efectes en el cor són letals. En un de cada deu casos de mort sobtada, un és per ingestió de cocaïna.
La cocaïna i la heroïna han trigat molt temps a ser considerades perjudicials per la salut. Per exemple, Freud va utilitzar l’heroïna per lliurar al seu amic, el metge Ernst Von Fleischl Marxow, de l’adició de la morfina amb resultats nefastos, ja que va canviar la dependència de la morfina a la de la heroïna.
A finals del segle XIX no era estrany trobar “cures miraculoses” fetes amb derivats de la coca.
Al 1884 el farmacèutic William Martindale venia unes pastilles de coca que recomanava llepar cada dues o tres hores per mitigar, segons ell, la gana, la set, la fatiga, l’esgotament,la depressió i la indigestió.
Des de la seva creació el 1886 fins el 1903, la famosa beguda Coca-Cola es venia a les farmàcies com a cura i contenia cocaïna.
La fulla de la coca no fa mal però transformada és fatal. Amb la farlopa es dona una circumstància curiosa, com ja em dit abans, la fulla en sí és innòcua. Fins i tot es prenen en forma de infusió des de fa segles en les regions andines per combatre el mal d’alçada, amb efectes positius. Però tractades i mesclades amb altres substàncies químiques es tornen extremadament additives, per això costa tant sortir de la droga.
Els drogoaddictes es converteixen en malalts crònics perquè quan es rehabiliten poden tenir recaigudes com en qualsevol malaltia crònica: com un diabètic, un asmàtic, etc. Encara no s’ha trobat cap medicina que resolgui aquesta addicció.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada