De "Alien Prometheus"
Com qualsevol espècie animal la raça humana pot evolucionar per adaptar-se físicament en l’entorn. Això sí, la nostra espècie és l’única que potencia el procés en implants i ajustos genètics.
En els últims cent cinquanta anys, des de que el naturalista anglès Charles Darwin ens obrís els camins de l’evolució amb les seves extraordinàries intuïcions, els científics han pogut comprendre cada vegada millor la nostra pròpia espècie.
El procés, com qualsevol altre animal, s’ha anat desenvolupant durant dos milions d’anys, i es remunta a un misteriós i llunyà ancestre que compartim amb altres primats.
El conservador emèrit del Museu Natural Nord-americà, l’antropòleg britànic Ian Tattersall, assegura que l’evolució es desenvolupa únicament quan les espècies viuen en petits grups, exactament el contrari del que passa en el món cada vegada més globalitzat.
Steve Jones, expert en genètica i medi ambient del University College of London, encara va més lluny en la seva opinió. La medicina avançada que tenim al nostre temps permet que sobrevisquin i es reprodueixin inclús els individus més dèbils de manera que la selecció natural, un element transcendental per que tinguin lloc els processos evolutius tal com ho entenem, ja hauria perdut tota la seva força.
En canvi l’antropòloga Briana Pobiner diu que els humans seguirem en aquest planeta milers i milers d’anys, tanmateix serem molt diferents a com ho som actualment. Diu que les mutacions genètiques també es multiplicaran en els dos propers segles i que ens trobem en una evolució accelerada.
Els nostres descendents seran uns paios més llestos i amb el cap més gran que els humans actuals, això serà degut a que el nostre cervell també evolucionarà i es farà més gros. Hi haurà una curiositat que és la següent: al tenir el cap més gros s’augmentaran d’una forma paral·lela les cesàries.
Oliver Curry, d’Antropologia Evolutiva de la Universitat d’Oxford, diu que d’aquí a aproximadament deu segles la gent mesurarà dos metres d’alçada i que les noves tendències de la nutrició també ajudaran en aquests canvis. Desapareixeran els carnots (amígdales), els queixals dels seny i el còccix, últim llegat d’una primitiva cua. El pèl del cos anirà desapareixent al llarg de les centúries i només n’hi haurà en el cap i les celles.
Si en el futur ingerim aliments més tous els maxil·lars s’aniran debilitant i fent-se més petits. Ens haurem tornat més dèbils però viurem uns quaranta anys més que en l’actualitat, tindrem fills en edats més avançades i amb un augment de la capacitat cerebral.
Al 1859, Darwin ja afirmava que l’evolució “viatja cap a la perfecció”. Aquesta perfecció, no és sinó la capacitat d’adaptar-nos a l’entorn en cada moment de la història.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada