Durant molt de temps les sèries de televisió van esser considerades un entreteniment en el sentit literal de la paraula, un substitut pobre del cinema.
Ara l’escenari és diferent: ofereixen atractiu, qualitat i glamour. I fins tot hi ha qui diu que qui no ha vist “Mad Men”, “Jocs de Trons” o “House of cards”, no és ningú.
Al llarg de la dècada passada han impulsat aquest boom en una fàbrica de genialitat.
Però és la punta del iceberg, perquè la graella de les televisions influeixen molt amb l’èxit de les sèries. Com per exemple “El mentalista”, “Castle”, “The Big Bang teory” o “Modern family”. També s’ha de dir que abunden els cadàvers televisius. Són sèries que només duren una temporada i, per desgràcia, solen fracassar entre un 65% a un 70% de total de sèries.
Totes les sèries, amb independència del seu format, segueixen un procés molt similar a la seva elaboració. Tot comença amb una idea, en les que estan implicades poques persones. A vegades, són conceptes abstractes. Una vegada definit el plantejament, es reuneixen amb diverses cadenes de televisió per proposar la seva idea. Aquesta presentació no sol tenir més de quatre pàgines, que inclouen:
A- Gènere: Drama, comèdia, misteri...
B- Durada d’episodis
C- Un esbós dels personatges
D- Concepte i plantejament de la història
Si la cadena mostra interès demanarà un plantejament més ampli. Els creadors hauran de desenvolupar la BIBLIA de la sèrie, que és com es diu al extens document que inclou una petita biografia dels personatges principals i com es desenvolupen entre ells. A vegades també s’inclou una proposta de possibles actors i actrius, a més a més, d’un estudi de les localitzacions.
Aquí entra en joc, la productora i la cadena. La primera és la que posa els diners i la segona qui emet la sèrie. El rodatge comença quan un dels tres o quatre guions que s’han enviat, queda aprovat per la productora i la cadena. Quan s’acaba el rodatge del capítol (fase de premàster), el productor i el director ho repassen i dirigeixen els canvis. Un segon premàster amb les modificacions ja fetes, és enviat a la cadena, que suggereix també els seus ajustos. Després de tot això ja es veu el producte final.
Per molt prometedores que semblin les negociacions, l’equip no començarà a formar-se fins que no hi hagi el contracte signat per la cadena.
Llavors es contracta el personal: guionistes, directors, actors, il·luminadors, atretzo, fusters, maquilladors... fins a preparar una plantilla d’unes vuitanta persones com a mitjana. En termes generals, és més barat pel pressupost construir decorats, que filmar en llocs originals... i a partir d’aquí la maquinària ja no es pot parar.
Els guionistes escriuen, es roda, es munta i tot va a molta velocitat per a complir en les dates d’ entrega.
JORDI RIBAS
