La solitud és maca, fins i tot, quan estàs sola.
Jo penso que no és el mateix estar sol o sola que sentir-se sola. A vegades
diem: “Ostres! Com desitjaria estar sola!”. Quan arribem a una certa edat ens
atabalem i no volem saber res de ningú. Llavors ens interessa o busquem la
soledat, però crec també que és important
fer vida sociable perquè sinó és trist no poder compartir les coses amb els que
ens envolta.
Tenir temps per nosaltres mateixos és molt important: cuidar-nos i no
pensar sempre en els altres. També tenim que pensar en nosaltres i fer tot allò
que ens agrada.
Crec que també és important estar contents i alegres encara que vingui
tempesta i regalar l’alegria i la simpatia als altres.
Quan no tenim un moment gaire bo, pensar que en vindran de millors.
Ai, Senyor!, la solitud! quanta gent desitja tenir companyia i no la té,
per això és un premi regalar companyia de benestar i dolçor.
La gent sana i agradable és bonic que estiguem regalant aquest do pels
altres.
Ajudar i que t’ajudin també és bonic i agradable.
Regalar un somriure és el mes bonic que et por passar a la vida.
Dolors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada