Fa una setmana, l’1de
juliol de 2012, la selecció espanyola de futbol va fer un triplet històric: va
guanyar dos eurocopes i un mundial. A tot l’estat espanyol es va desfermà
l’eufòria.
Però hi ha molta gent a Catalunya que només
es senten Catalans (que quedi ben clar: l’opció dels catalans que també es
senten espanyols, és totalment acceptable).
Però els que volem
una selecció nacional catalana que pugui jugar Eurocopes i Mundials, que som
molts al Principat, tant aquí com a Madrid, ens veten aquesta possibilitat.
De què tenen por
els espanyols i el seu govern? Què ens separem de l’Estat? La resposta és NO, per què hi ha moltes nacions sense
estat que tenen selecció de futbol i no hi ha hagut cap catàstrofe.
Com per exemple:
Escòcia, Gales, Irlanda del Nord... Hi ha qui diu que per tenir selecció pròpia
tenim que jugar en una lliga a Catalunya. Aquesta seria molt menys competitiva
que l’espanyola. Que no pateixin els espanyolistes, perquè podríem jugar a la
lliga del país veí, és a dir, a la Lliga Espanyola. Si Espanya no ho vol,
gustosament anirem a jugar a la lliga francesa, a la italiana... A més a més,
se m’acuden dos precedents: Mònaco, que és un país independent, juga a la lliga
francesa i, Andorra juga en una lliga
inferior, però no deixa de ser espanyola.
Ara parlem de qui
formaria la selecció catalana. És un tema espinós, perquè dels jugadors
professionals de 1º divisió que juguen a la “roja” no hi vindria cap. Són molts
diners els que guanyen (300.000 EUROS per guanyar la EUROCOPA) i té més prestigi que jugar a la
catalana.
Nosaltres no volem
CRACKS, si no patriotes que vulguin començar aquests nou projecte engrescador.
N’estem tips de jugar un partit només per Nadal, que és de costellada, volem
jugar de tu a tu amb el combinat espanyol o l’alemany... Encara que no guanyem
cap Mundial o Eurocopa, volem sentir-nos representats al món i sentir noves
emocions com escoltar el nostre himne en un match contra Itàlia, en un partit
oficial de EUROCOPA o MUNDIAL.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada