9 de juliol del 2012

SELECCIÓ CATALANA DE FUTBOL



Fa una setmana, l’1de juliol de 2012, la selecció espanyola de futbol va fer un triplet històric: va guanyar dos eurocopes i un mundial. A tot l’estat espanyol es va desfermà l’eufòria.
Però hi ha molta gent a Catalunya que només es senten Catalans (que quedi ben clar: l’opció dels catalans que també es senten espanyols, és totalment acceptable).
Però els que volem una selecció nacional catalana que pugui jugar Eurocopes i Mundials, que som molts al Principat, tant aquí com a Madrid, ens veten aquesta possibilitat.
De què tenen por els espanyols i el seu govern? Què ens separem de l’Estat? La resposta  és NO, per què hi ha moltes nacions sense estat que tenen selecció de futbol i no hi ha hagut cap catàstrofe.
Com per exemple: Escòcia, Gales, Irlanda del Nord... Hi ha qui diu que per tenir selecció pròpia tenim que jugar en una lliga a Catalunya. Aquesta seria molt menys competitiva que l’espanyola. Que no pateixin els espanyolistes, perquè podríem jugar a la lliga del país veí, és a dir, a la Lliga Espanyola. Si Espanya no ho vol, gustosament anirem a jugar a la lliga francesa, a la italiana... A més a més, se m’acuden dos precedents: Mònaco, que és un país independent, juga a la lliga francesa i, Andorra juga en  una lliga inferior, però no deixa de ser espanyola.
Ara parlem de qui formaria la selecció catalana. És un tema espinós, perquè dels jugadors professionals de 1º divisió que juguen a la “roja” no hi vindria cap. Són molts diners els que guanyen (300.000 EUROS per guanyar  la EUROCOPA) i té més prestigi que jugar a la catalana.
Nosaltres no volem CRACKS, si no patriotes que vulguin començar aquests nou projecte engrescador. N’estem tips de jugar un partit només per Nadal, que és de costellada, volem jugar de tu a tu amb el combinat espanyol o l’alemany... Encara que no guanyem cap Mundial o Eurocopa, volem sentir-nos representats al món i sentir noves emocions com escoltar el nostre himne en un match contra Itàlia, en un partit oficial de EUROCOPA o MUNDIAL.

JORDI RIBAS

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada