El nou ídol juvenil al Japó de música POP es diu : Eguchi aimi.
Va esclatar el furor entre els adolescents nipons, la artista és molt atractiva: tenyida de ros, una cara de Lolita amb aquells ulls axinats que són molt sensuals, uns pits sinuosos que els acaronaries durant hores, un d’aquells culs que a mi em diuen “cómeme, cómeme” i unes cames esculpides pel mateix “Miguel Àngel”.
Fins aquí tot fantàstic, Eguchi aimi té hipnotitzats al jovent del país sol naixent. Però aquí hi ha trampa i cartró, sí senyor. Resulta que aquesta artista està fabricada per ordenador. És una creació feta en tres dies a traves de la imatge de sis noies guapíssimes.
Als països occidentals això seria un escàndol però a l’altre cantó del mon és una febre que mou milions de iens.
Aquí les estrelles de rock, de música o d’esports no es poden controlar ,en canvi la
Eguchi Aimi la controla una multinacional i fan de ella el que volen: no es “can pixa”. No s’emboliquen amb homes, no es droguen…..
Jo opino que, com que el Japó és més consumista que: EUA., EU. (Europa unida) o altres llocs del 1º mon, no els hi ve d’una extravagància més. Jo trobo que on hi hagin dones de debò, que m’apartin aquest invents de 3 D.
JORDI RIBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada