Fa uns quants mesos es van celebrar les eleccions per decidir el nou president del Futbol club Barcelona.
Es van enfrontar en Sandro Rossell i el successor del president sortint (Joan Laporta) Jaume Ferrer. Va guanyar en Rossell per un 62% dels vots dels socis que van anar a votar.
Fins aquí be... En Joan Laporta, (el president que va expulsar a tots els elements ultres, i delinqüents del nostre estadi per sempre i que ha guanyat mes títols que cap altre president del nostre club...) durant el seu mandat, es va guanyar enemics, i la seva imatge es va anant degradant al pas dels anys , a mes a mes ell volia entrar al mon de la política i va deixar via lliure al Senyor Rossell a la presidència.
Quan en Sandro va revisar els comptes de la tresoreria del club, van dir que la situació econòmica del Barça de la era Laporta estava molt malament.
I va haver molta polèmica i enfrontaments entre les dues parts (la directiva sortint i l’entrant) i els afeccionats i socis del F.C. Barcelona, nomes podíem creure amb la paraula de l’un o de l’altre i no sabíem a qui donar la raó.
Llavors “per salvar” l’economia del club, el president del F.C.B. va anar fins a Qatar, un país de petrodòlars, on uns quants, són multimil·lionaris (amb una mentalitat com de la edat mitjana) i la majoria són immigrants de Pakistan o la India que per un grapat de Dòlars, treballen moltes hores i són semi esclaus.
El bo del Sandro es veu que a Qatar i te contactes i au!, (com a la pel·lícula del Berlanga “Bienvenido Mr Marshall”) tots a demanar calers a una colla de Àrabs d’un país, que no respecta molts dels drets humans elementals: integració de la dona al món civil i laboral, presó per els homosexuals, explotació de treballadors amb els salaris ...
Ara, el senyor Rossell, ja ha rubricat el tracte, i el club, rebrà, en cinc anys, 30 milions de € al any (un total de 165 milions €) per portar la propaganda de “Qatar Foundation” i “Qatar Sports Investment”a la samarreta del Barcelona.
Amb aquests negocis, el Barça, a la llarga, deixarà de ser “Més que un club” a ser “Un club més".
JORDI RIBAS I CARBÍ
Es van enfrontar en Sandro Rossell i el successor del president sortint (Joan Laporta) Jaume Ferrer. Va guanyar en Rossell per un 62% dels vots dels socis que van anar a votar.
Fins aquí be... En Joan Laporta, (el president que va expulsar a tots els elements ultres, i delinqüents del nostre estadi per sempre i que ha guanyat mes títols que cap altre president del nostre club...) durant el seu mandat, es va guanyar enemics, i la seva imatge es va anant degradant al pas dels anys , a mes a mes ell volia entrar al mon de la política i va deixar via lliure al Senyor Rossell a la presidència.
Quan en Sandro va revisar els comptes de la tresoreria del club, van dir que la situació econòmica del Barça de la era Laporta estava molt malament.
I va haver molta polèmica i enfrontaments entre les dues parts (la directiva sortint i l’entrant) i els afeccionats i socis del F.C. Barcelona, nomes podíem creure amb la paraula de l’un o de l’altre i no sabíem a qui donar la raó.
Llavors “per salvar” l’economia del club, el president del F.C.B. va anar fins a Qatar, un país de petrodòlars, on uns quants, són multimil·lionaris (amb una mentalitat com de la edat mitjana) i la majoria són immigrants de Pakistan o la India que per un grapat de Dòlars, treballen moltes hores i són semi esclaus.
El bo del Sandro es veu que a Qatar i te contactes i au!, (com a la pel·lícula del Berlanga “Bienvenido Mr Marshall”) tots a demanar calers a una colla de Àrabs d’un país, que no respecta molts dels drets humans elementals: integració de la dona al món civil i laboral, presó per els homosexuals, explotació de treballadors amb els salaris ...
Ara, el senyor Rossell, ja ha rubricat el tracte, i el club, rebrà, en cinc anys, 30 milions de € al any (un total de 165 milions €) per portar la propaganda de “Qatar Foundation” i “Qatar Sports Investment”a la samarreta del Barcelona.
Amb aquests negocis, el Barça, a la llarga, deixarà de ser “Més que un club” a ser “Un club més".
JORDI RIBAS I CARBÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada