Hi havia una vegada un noi que es deia Pasqual, quan aquest noi sortia al carrer i agafava l’autobús, tenia por de que el miressin malament o que es poguessin ficar amb ell...
A la feina no parlava amb ningú, però, estava enamorat en secret de la Joana (alta, morena, ulls blaus...) una companya de la feina.
Quan tornava de treballar a la oficina, ràpidament entrava a la dutxa, i es fregava ben fort, per treure’s la matèria gris que s'havia anat acumulant durant el dia.
Llavors era un home nou: alegre, vital, simpàtic, divertit... i seguidament es vestia amb: pantalons Levis estripats, camiseta Guru, bambes Nike, gorra amb visera i a més a més portava a sobre un MP4.
Un dia va pensar desprès de la dutxa que volia deixar de ser un home gris, així que va tirar al contenidor, tota la roba que el feia gris, i va pensar ”encara que em faci molta por, haig d’anar a la oficina, per que vegin la meva verdadera personalitat”.
A la feina van quedar gratament sorpresos i al veure’l amb la seva pròpia personalitat.
Fins i tot la seva estimada Joana, es va fixar amb “l´ex-home gris”en Pasqual, i li va preguntar:
- Per què no t'havia vist així mai pel carrer?
I en Pasqual va respondre:
-És que tinc tanta por de sortir perquè em miri la gent o se’n rigui de mi, que em transformo en un home gris.
La Joana, al veure la situació, li va contestar:
-Si aquesta és la teva verdadera personalitat, no tens que tenir por, jo t’acompanyaré, cada dia a la oficina per agafar auto-confiança...
I al cap de un temps d’anar junts a la oficina, es van enamorar, es van casar i es van inscriure en una O.N.G a la India on tingueren dos nens i dues nenes i varen viure eternament feliços... Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
JORDI RIBAS I CARBÍ
A la feina no parlava amb ningú, però, estava enamorat en secret de la Joana (alta, morena, ulls blaus...) una companya de la feina.
Quan tornava de treballar a la oficina, ràpidament entrava a la dutxa, i es fregava ben fort, per treure’s la matèria gris que s'havia anat acumulant durant el dia.
Llavors era un home nou: alegre, vital, simpàtic, divertit... i seguidament es vestia amb: pantalons Levis estripats, camiseta Guru, bambes Nike, gorra amb visera i a més a més portava a sobre un MP4.
Un dia va pensar desprès de la dutxa que volia deixar de ser un home gris, així que va tirar al contenidor, tota la roba que el feia gris, i va pensar ”encara que em faci molta por, haig d’anar a la oficina, per que vegin la meva verdadera personalitat”.
A la feina van quedar gratament sorpresos i al veure’l amb la seva pròpia personalitat.
Fins i tot la seva estimada Joana, es va fixar amb “l´ex-home gris”en Pasqual, i li va preguntar:
- Per què no t'havia vist així mai pel carrer?
I en Pasqual va respondre:
-És que tinc tanta por de sortir perquè em miri la gent o se’n rigui de mi, que em transformo en un home gris.
La Joana, al veure la situació, li va contestar:
-Si aquesta és la teva verdadera personalitat, no tens que tenir por, jo t’acompanyaré, cada dia a la oficina per agafar auto-confiança...
I al cap de un temps d’anar junts a la oficina, es van enamorar, es van casar i es van inscriure en una O.N.G a la India on tingueren dos nens i dues nenes i varen viure eternament feliços... Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.
JORDI RIBAS I CARBÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada