Extreta de: https://www.freepik.es/fotos/invierno
Perquè vora al mar és a on vivim tots el del Maresme.
Quan el vent bufa fort i puja la brisa marina, el meu nas olora a peix fi o a mar. Tot el que diu l’home del temps es veu “amortiguat” per ser al Maresme, com si es tractés d’un acte de cortesia.
Ai al Maresme quantes coses boniques!!
I que maco que és sobretot a les tardes assolellades a on es confonen els riures dels nenes al pati i els ocells. Quan l’estomac comença a moure’s demanant quelcom per berenar. Aquell temps on fa falta un jersei, i fins i tot un anorac per sortir de casa. I la nostra estimada estufa... què faríem sense ella!!. L’utensili més valuós d’aquest període de temps. Tot roda al voltant de l’estufa. Ja tenim al damunt els caldos, les sopes i el purés per escalfar les panxes, sobretot a la nit. Temps de refugiar-se.
Temps de no moure’s massa del cau, i distreure’s més a casa. De reflexionar, d’estudiar, d’aplicar-se... de tornar a començar.
EVA. REIG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada