Extreta: https://sercorriente.blogspot.com/2018/02/los-animales-y-los-hombres.html
Què fàcil és comprar un pollastre envasat, què fàcil ens resulta consumir carn quan abans algú ha hagut de matar per obtenir-la. Des de bén petit m’entristia veure morir un animal encara que fós per menjar. Avui dia reconeixo que seria incapaç d’assassinar un ésser viu i no sentir rés. També incapaç de fer-li mal i veure com pateix o com se li apaguen els llums. Suposo que la necessitat ho justificaria, però em provocaria una profunda tristesa. No crec que m’hi acostumés mai. L’ideal seria sacrificar l’animal provocant-li el mínim dolor o patiment possible i que durant la seva vida hagi estat bén cuidat i bén alimentat.
En la societat actual el consum de carn hauria de ser ocasional, en poca quantitat i de la millor qualitat possible. Desgraciadament és molt més car i l’economia general no acompanya fent que la majoria compri menjar envasat al supermercat a preus més baixos.
Sóc el primer que em menjaria un entrecot de bou madurat de 60 dies amb salsa de roquefort i patates fregides, però hem de pensar que no ho podem fer cada dia. M’agrada molt la carn i per això haig d’homenatjar els animals assegurant-me que han estat bén tractats i degudament sacrificats.
La vida i la mort, com a cicle perenne és implacable. Atorga i treu a tots els éssers vius la sort d’existir. Un cicle etern que implica una lluita constant per sobreviure. És salvatge sí, matem o ens maten. Ja sigui per menjar, per protegir el territori i/o per superar les inclemències del temps, a vegades despiadades. Així és la naturalesa cruel, sanguinària i inclement però amb l’oportunitat de trascendir i convertirse en alguna cosa més que pols universal.
Penseu en això cada cop que us plantegeu menjar carn. Salut.
Simó Gracia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada