AMOR ALS ANIMALS I SUPERVIVÈNCIA

Extreta: https://sercorriente.blogspot.com/2018/02/los-animales-y-los-hombres.html

Què fàcil és comprar un pollastre envasat, què fàcil ens resulta consumir carn quan abans algú ha hagut de matar per obtenir-la. Des de bén petit m’entristia veure morir un animal encara que fós per menjar. Avui dia reconeixo que seria incapaç d’assassinar un ésser viu i no sentir rés. També incapaç de fer-li mal i veure com pateix o com se li apaguen els llums. Suposo que la necessitat ho justificaria, però em provocaria una profunda tristesa. No crec que m’hi acostumés mai. L’ideal seria sacrificar l’animal provocant-li el mínim dolor o patiment possible i que durant la seva vida hagi estat bén cuidat i bén alimentat.

En la societat actual el consum de carn hauria de ser ocasional, en poca quantitat i de la millor qualitat possible. Desgraciadament és molt més car i l’economia general no acompanya fent que la majoria compri menjar envasat al supermercat a preus més baixos.

Sóc el primer que em menjaria un entrecot de bou madurat de 60 dies amb salsa de roquefort i patates fregides, però hem de pensar que no ho podem fer cada dia. M’agrada molt la carn i per això haig d’homenatjar els animals assegurant-me que han estat bén tractats i degudament sacrificats.

La vida i la mort, com a cicle perenne és implacable. Atorga i treu a tots els éssers vius la sort d’existir. Un cicle etern que implica una lluita constant per sobreviure. És salvatge sí, matem o ens maten. Ja sigui per menjar, per protegir el territori i/o per superar les inclemències del temps, a vegades despiadades. Així és la naturalesa cruel, sanguinària i inclement però amb l’oportunitat de trascendir i convertirse en alguna cosa més que pols universal.

Penseu en això cada cop que us plantegeu menjar carn. Salut.

Simó Gracia     

SIN TI, SIN SALIDA

Extreta: https://www.flaticon.es/icono-gratis/corazon_3884935

Sin ti, andando por los caminos de la vida.
Llega un momento
que me encuentro con un muro.
Sin salida posible
para conseguir la felicidad.
A la fuerza
necesito tu amor para que
el muro desaparezca
y pueda seguir andando
por el camino de la alegría.
Que lo es
porque te amo a ti.
El camino que se ha abierto
no tiene fin.
Otras veces,
sin ti y tu amor
me encuentro perdido
en un laberinto de calles,
de las que no sé orientarme
para encontrar
lo que busco en la vida.
Y lo que es para mí
más importante.
Que no es otra cosa
que tu persona.
Sin un camino
que me lleve
para poder encontrarte
toda mi vida
se volvería de color gris.
Y perdería todo su sentido.
Apagándose poco a poco.
Porque sin ti
todas las cosas
pierden sentido para mí.
Un amor verdadero
tiene que ser correspondido
entre dos personas.
Y así,
tendremos
la completa felicidad.

Fernando Junquera

FELICITACIÓ NADALENCA

Extreta de https://programamos.es/programa-tu-felicitacion-de-navidad/

El Nadal simple i suau
com cabell blanc.
Sorprèn vers la veritat.

L’any es va tancant
i de la seva conversa 

resorgeix la veritat.

La veritat de tot un any.
La feina feta d’èsser just
ens embolics per desfer.

Nusos en l'oblit. 
Sembrats en ells mateixos. 
Per ànimes confuses. 
La veritat sorgeix com pincellades efímeres. 

Solquem secrets
sense pensar en els errors

d’aquell final d’any.

Dany intens.
En amants.
Trenquen l‘escriptura de tot un any.

Dany en frases, dany en el fons
de l’ànima, en el fons més íntim
de l’univers.

En cafés justos.
En frases sense desfer.
En errors sense cometre.
I frases irreverents.

Cerquen la pau
d’aquest univers.
D’aquest mot
que tants sols vol ser clar.

En una veritat
que no s’oblida.
La de ser fidedigne
vers la seva propia raó.

Vers la pròpia identitat.

Només s’escau
en poesia, en ella mateixa.

Per interioritzar la seva pròpia veritat.
Que en el seu cor ultima.
Que en la seva unitat
reserva com un clam a la llibertat.

En el seu parer.
Escau la senzillesa

del seu secret. 

El desfer d'un any
L’important en tornar a fer i desfer.
Com si d’un embolic de nusos liats.
En el capdell de fils.

De l’interior d’un garbuix de vetes i fils. 
que sense desfer estan. 

Alguns em diuen lianta.
Només estàs liant
i jo dic amb senzillesa i humilitat
No desfagis el que de tot un any está unit. 

El que de fent i desfent
n’ha sorgit la pau i la veritat.

Espera benvolgut
com s’obre i tanca tot un any. 
Perquè el final d’any
en el Nadal, en totes aquestes festes
se sap la veritat.

I en esperança. En l’esperança crec jo
fins el secret més guardat. 
Fins l’ocult amor més desvelat. 
D’ençà
del treball més intrísec.

En la seva edat.
En la pèrdua de temps del present i
del passat en el pas d’un temps perdut
de cel enyorat. 
Que desemmascara saber.

Llum en la llum
de renèixer una altra vegada
que se sàpiga la veritat
de tot un any
2022 -2023 benvolgut any de felicitat.

Montse Botey i Sebastià

US EXPLICARÉ UNA HISTÒRIA D´AMOR D’UNA NOIA I UN NOI

 

Extreta de: https://es.123rf.com/photo_11808997_san-valent%C3%ADn-dibujo-chico-y-una-chica.html

Havia una noia de 15 anys assentada en una terrassa d’un Bar.

El cosí de la noia va venir per anar a la platja i anava amb uns amics íntims d’ell.

Quan el cosí va presentar els amics, la noia es va fitxar en un noi. El noi se la mirava fixament. Va ser com un “flechazo”.

Ella tenia 15 anys i ell 19.

El cosí, amb tots els amics, va entrar al bar per dir-li hola el seu tiet i explicar-li que anaven tots a la platja, si podia fer-los entrepans i donar-los algunes coca-coles. Mentrestant la noia, que era la cosina, estava a fora assentada amb una amiga. Rient i parlant del noi amic del cosí que era guapo, i varen anar-se’n a la platja tots menys elles.

Van passar 10 anys i la noia es va casar i va tenir dos fills, i ell va tenir una relació, també de 10 anys, però casualitat els dos varen trencar amb la parella.

La noia va trucar al cosí per parlar i va explicar-li tot lo que havia passat i ell li va dir el del noi que també s’ha havia separat.

Tots dos anaven fent la seva vida pel seu costat, dia a dia.

El cosí va traginar una retrobada, per tornar-se a retrobar. Ella va dir-li que sí!!!!.

Es varen trobar a la discoteca. Tots es donaven petons i ballaven i xarraven. Cada vegada la vergonya anava passant, al acomiadar-se ell li va dir si volia anar a sopar, i ella li va dir que sí.

Ella era massatgista i treballava a un gimnàs. Varen quedar al plegar. Quan era l’hora, la noia estava molt nerviosa, no sabia què posar-se de roba. Es treia i es posava roba, fins que a la fi va dir “aquest!!!”. Al sortir, ell estava esperant amb uns LEVIS blancs i un polo rosa i les seves ulleres... “Estava guapíssim!!!”, per dintre pensava la noia.

Varen agafar el cotxe i... “Sabeu què va passar????”.

Quan tot anava bé, l´exmarit de la noia va trucar i es varen barallar amb el noi escoltant al costat. Ell conduint com si res passés... Tot un galant.

A l’arribar al restaurant varen sopar.

Quan ell va anar al servei, ella corrents va trucar a la seva mare per saber com estaven els nens.

Després varen prendre alguna cosa a un bar de música. Ell li va donar la mà per ballar. Ella nerviosa i ell també perquè es coneixien massa des dels 15 anys i feia una mica de cosa.

La va portar a casa i la nit per ells no volien que s’acabés. Varen anar a la platja i varen passar les hores xarrant del anys que es conèixer amb totes les anècdotes. Reien i reien fins que varen dir “anem cap a casa són les sis!!!”.

Al acomiadar-se ell va donar-li dos petons a les galtes i varen dir-se adeu.

La noia li va escriure pel mòbil i li va dir “M’hagués agradat un sol petó”.

I fins ara que han passat 21 anys. Cada dia no hem deixat de estar junts, ens varen casar i varen tenir una nena que ja té 19 anys.

Els germans, tots contents. El tenir una germana... I passats tots aquests any seguim tots junts i enamorats.

Fiiiiiii

Gràcies per llegir aquesta història real.

Julia