Extreta de: https://funerarialbacete.com/desazon/
Les hores semblen malgastades.
Frustrants.
Res no trobo.
No sóc el que estic
Sinó una còpia inversemblant dels meus records.
Els esforços per escollir endavant
semblen trencats, inútils.
El món que jo mirava
s’ha tornat del revés.
La guerra retomba amb mi
com còpia dels meus errors…
I el que era un futur pròsper
sembla estar del inrevés.
On les crítiques
com ànimes ferotges
de crueltats venjatives,
cerquen com sortir d’aquest cercle on tot mal s’alimenta.
On la vida sembla subjecte a les trampes dels altres.
On, aquest món invers, bolca la seva sàvia a malmetre
per malgastar forces irremeiables.
La lluita en el meu cap escau tortura,
la tristesa de no saber resoldre el passat
ni el futur
nèixen improperis absoluts
amb la prudència de no ser perfecte
conclouen en vides inútils la sortida,
I el seu desenllaç
com improperi de l’absurd
resten elegància
a una pau sense resoldre
al respecte de fronteres
conclouen actes pretensiosos.
Vers inversemblant lluita
de venjança i
el mot escau verb
en aquest diàleg d’absurds
on la pau sembla complir
la sortida per un atur
A un respir de bogeria.
A un control en llàgrimes.
Índex de tediosos passos.
On l’acord efímer
sembla apaivagar
aquesta enyorança
de ser el primer en el mandat
de governar el món
amb la imprudència.
De teories falses i errònies
on el respecte
no rep significat
en aquesta ànima cega
i l’acord sembla sublimar les seves expectatives
i declinar en l’orgull
La flexible pau.
La raó del significat.
L’entenedoria del raciocini,
que doni peu a l’enteniment
de saber que ja té el que volia
a no plorar més en el seu desenllaç.
Vides malmeses i corroïdes.
Destrucció una rere l’altra.
Plors indefensos
que se oculten en la seva ment
i traslladen en la seva fredor
la crueltat de que tot és tangible.
Com restar pau en aquest indret?
Com sublevar en el seu raciocini?
La raó de la seva prioritat
com fer entendre en aquesta ment
freda i sense paraula.
Com sublevar en el seu raciocini?
La raó de la seva prioritat
com fer entendre en aquesta ment
freda i sense paraula.
Que la pau existeix.
Que la pau plora en desesperança...
MONTSE BOTEY
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada