Drons, satèl·lits, virus informàtics… la tecnologia desplaça als espies de carns i ossos, però encara conté el factor humà. A l’any 2006, l’ex-espia rus Alexander Litvinenko, desprès de prendre un te amb dos companys, es va trobar malament i el van hospitalitzar amb vòmits i molt dolor. Explicava que era un ex-membre de la Agència d’Intel·ligència Russa, i que havia sigut enverinat pels seus antics col·legues. Van descobrir que la substància de l’emmetzinament era Poloni -210 (un grapadet de radioactivitat per eliminar rivals molestos).
Els atacs a les Torres Bessones de Nova-York el 11 de setembre del 2001 van fer canviar la manera d’actuar en l’espionatge dels E.U.A. Van ser conscients que els espies que havien format eren persones amb poc entrenament lingüístic i amb poca capacitat de barrejar-se amb la cultura de l’enemic. Per aquesta ignorància, tampoc van poder evitar els atemptats de les Embaixades del E.U.A al 1998 de Kenia i Tanzània.
La tecnologia és molt cara però més fiable que l’esser humà. Des de el 1960, Estats Units i la Unió Soviètica començaren a enviar al cel satèl·lits espies. La tecnologia ha millorat tant que, fins i tot, es poden observar objectes de 50 centímetres de tamany de dia, i de nit es poden identificar a persones o armes que puguin portar.
Aquets satèl·lits tant poderosos són els que fan assassinats selectius. En aquesta tàctica es segueix l’objectiu, quan està verificat se l’assenyala i es dóna l’orde en el moment considerat més oportú. Llavors envien un dron bomba (dron avió no tripulat que poden ser dirigits a cents de km de distància per control remot) i s’elimina l’enemic. Normalment maten a presumptes terroristes sense judici previ.
Així que les agències d’espionatge com la C.I.A. no solen reconèixer que utilitzen aquesta tàctica, però la veritat és que la C.I.A. ja no intenta ser una agència d’espionatge, s’ha convertit obertament en una organització paramilitar.
El seu ús, moltes vegades indiscriminat, provoca la mort de nombrosos innocents, a això s’anomena “danys colaterals”.
Les forces armades espanyoles va comprar al 2016 als E.U.A. quatre Drons de caràcter estratègic, capaços de volar a 10.000 metros en més de 24 hores.
No ens hem d’oblidar que un altre camp de batalla de l’espionatge actual és la intercepció de les telecomunicacions a gran escala, doncs tenen accés a cents de cables de fibra òptica, que permeten interceptar cents de milions de missatges cada dia.
Així que els nous James Bond són hackers enganxats a un teclat espiant i enviant virus.
Encara que hi hagi molta tecnologia, els espies mai desapareixeran, doncs sempre es necessitaran persones capaces d’operar al mil·límetre i barrejar-se amb la població, per això, les agències han de contractar, entrenar i conservar a persones amb molt de talent.
JORDI RIBAS
