MENÚ DE INVIERNO

(Ingredientes para 4 personas) 

PRIMER PLATO: VICHYSSOISE DE PUERROS 

4 Puerros 

1/4 l. de leche 

Sal 

Aceite de oliva 

4 quesitos 

Preparación: 

Se lavan los puerros bien y se trocean. Se cuecen todos los ingredientes arriba citados en agua unos 20 minutos. Entonces ya se puede triturar y pasar por el pasapuré. Tiene que quedar muy suave. Y ya estará listo para comer. 

SEGUNDO PLATO: QUICHE LORRAINE 

3 huevos 

1 brick mediano de crema de leche 

250 gr. de queso tierno 

250 gr. de queso queso semi 

250 gr. de queso seco 

1 tarrina de beicon 

Nuez moscada 

1 masa de pasta brisé 

Una pizca de sal 

Un poco de aceite de oliva 

Preparación: 

Se baten los huevos bien, se le añade la crema de leche y las tres clases de quesos a trozos. Añadimos el beicon, la nuez moscada, un poco de sal y el aceite. Lo batimos todo muy bien y echamos el resto de los ingredientes. Se coge un molde que se abra por el lado, y le ponemos la pasta brise y la pinchamos con un tenedor para que no suba mucho la masa. Seguidamente añadimos todos los ingredientes al molde. Lo ponemos al horno unos 40 minutos aproximadamente a 170ºc. Primero la parte de abajo solo y cuando casi esté pondremos un poco el de arriba y abajo unos minutos. Se pincha con un cuchillo, y si sale limpio ya estará listo. 

POSTRE: LECHE FRITA 

4 huevos 

60 gr. de harina de maíz 

60 gr. de harina 

120 gr. de azúcar 

500 ml de leche 

Un poco de mantequilla 

1 cucharadita de esencia de vainilla 

1 cucharadita de canela en polvo 

Azúcar glasé 

Aceite 

Preparación: 

Poner a hervir un cazo con leche. En otro cazo poner tres huevos batidos, el azúcar y la vainilla. Se remueve todo bien. A continuación, añadir al segundo cazo la leche hirviendo del primero y sin parar de remover, se deja en el fuego durante 5 minutos. Pasar la crema, que debe quedar espesa, por un colador para evitar la presencia de grumos. Verter en una fuente al horno untada con un poco de mantequilla para que no se pegue. Dejar en el horno hasta que cuaje. Poner al fuego una sartén con abundante aceite. Cuando esté muy caliente, freír porciones rectangulares de la masa, previamente pasadas por harina y huevo batido. Retirar cuando estén doradas, y servir en una fuente espolvoreadas con azúcar glasé y canela.

¡Que aproveche!

Esther Peral

LES DROGUES: UN CAMÍ FUNEST.

El seu estigma de droga festiva i extravertida ha banalitzat el perill que comporta. 

La farlopa (cocaïna) destrueix la salut física i mental, (a més a més de la butxaca) a vegades per sempre. La cocaïna s’ha estès tant que els experts diuen que si prendre-la fos un esport, Espanya guanyaria el Campionat d’Europa. 

Els joves de l’estat espanyol entre 14 i 18 anys es fiquen ratlles. Unes 700.000 persones a Espanya prenen aquesta droga dura i additiva, de la qual se’n detecta al l’aire, a les clavegueres i a un de cada deu bitllets en circulació. 

Una vegada en el cos agredeix tres neurotransmissors cerebrals que són: 

-NORADRENALINA: Controla l’atenció i les accions de resposta i posa el cos en alerta. 

-SEROTONINA: Regula la digestió i la sensació de gana. Si està el nivell baix provoca depressió, afecta al desig sexual, redueix el nivell d’agressivitat i regula el cicle de la son. 

-DOPAMINA: Relacionada amb la personalitat, el sobrepès i l’obesitat, amb el gust de les emocions fortes, amb la creativitat, la memòria i potencia els nivells de motivació. 

Carmen Ripoll, responsable de les conductes additives de l’Hospital de la Fe de València, explica que a un nou consumidor que pren cocaïna se l’intensifica la descàrrega de dopamina. Al repetir l’acció de drogar-se se’t queda gravat a la memòria. Desprès la descarrega del neurotransmissor, no només es produeix a l’esnifar, si no que només en la idea de consumir, el cervell ja s’estimula. Igualment ho provoca els estímuls mediambientals, i així es produeixen les ganes de prendre’n de nou. 

Barrejat amb l’alcohol fa mal bé el fetge. Més enllà de l’eufòria passatgera que proporciona la coca té efectes perniciosos en petites dosis, que afecten els ronyons i el fetge. 

La barreja d’alcohol i cocaïna s’anomena “Cocaetilen”. Els efectes en el cor són letals. En un de cada deu casos de mort sobtada, un és per ingestió de cocaïna. 

La cocaïna i la heroïna han trigat molt temps a ser considerades perjudicials per la salut. Per exemple, Freud va utilitzar l’heroïna per lliurar al seu amic, el metge Ernst Von Fleischl Marxow, de l’adició de la morfina amb resultats nefastos, ja que va canviar la dependència de la morfina a la de la heroïna. 

A finals del segle XIX no era estrany trobar “cures miraculoses” fetes amb derivats de la coca. 

Al 1884 el farmacèutic William Martindale venia unes pastilles de coca que recomanava llepar cada dues o tres hores per mitigar, segons ell, la gana, la set, la fatiga, l’esgotament,la depressió i la indigestió. 

Des de la seva creació el 1886 fins el 1903, la famosa beguda Coca-Cola es venia a les farmàcies com a cura i contenia cocaïna. 

La fulla de la coca no fa mal però transformada és fatal. Amb la farlopa es dona una circumstància curiosa, com ja em dit abans, la fulla en sí és innòcua. Fins i tot es prenen en forma de infusió des de fa segles en les regions andines per combatre el mal d’alçada, amb efectes positius. Però tractades i mesclades amb altres substàncies químiques es tornen extremadament additives, per això costa tant sortir de la droga. 

Els drogoaddictes es converteixen en malalts crònics perquè quan es rehabiliten poden tenir recaigudes com en qualsevol malaltia crònica: com un diabètic, un asmàtic, etc. Encara no s’ha trobat cap medicina que resolgui aquesta addicció. 

JORDI RIBAS