Extreta de: https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2018-04-27/ninos-deporte-ejercicio-diabetes-sedentarismo_1554967/
Comença a fer-se focs cada vegada més aviat. Cada día fa una mica més de fred. Aixó vol dir que estem entrant a l’hivern.
Quan entrem en aquesta època tots recordem el començament de l’escola.
¿Quantes vegades hem volgut estar a l’escola amb els Companys i coneguts amb els cuaderns nous i els llapisos i rotulaors? Matinar entre lleganyes, aixecar-se i prendre l'esmorzar. Tot a correcuita perquè se sol anar amb el temps just.”Depressa que farem tard!!!”. És la frase preferida que escoltes al matí.
L’escola és en veritat el que la paraula diu. Ens ensenya a relacionar-nos amb els demés, a com hi han persones de molts tipus. A més ens instrueix en temes que si no fos pels Mestres mai no haguéssim conegut. Les assignatures de Humanitats, les de Ciències, les d’Art i tantes coses dintre de les mateixes, que es un ventall de possibilitats d'aprendre quelcom que ens agradi.
No som massa concients quan anem a aprendre. Hi anem perquè ens hi porten. Pero quan et fas gran t’adones de la sort que has tingut de poder anar a l’escola.
Per tant, estaràs d’acord amb mi que cada nen requereix anar a l’escola i de la importancia que té. Portar un ordre en les coses a fer durant el día i, a la vegada, aprendre de forma dirigida. Aixó no vol dir imposada sinó que donar els instruments perquè cadascú esculli el seu tarannà.
És tant important com menjar a cada àpat.
Per tant, impulso el Compromís que tenim tots de que cada nen o nena ha d’anar a l’escola.
EVA REIG
